Una aposta equivocada
La Copa Davis, uns dels tornejos més prestigiosos en el món del tennis, fa anys que està en decadència. El poc interès que despertava entre les grans estrelles mundials va provocar que el producte anés defallint fins que la ITF va decidir actuar el 2018. Gerard Piqué i Kosmos van arribar a un acord amb la Federació Internacional de Tennis amb la promesa d’invertir 3.000 milions en 25 anys per reflotar la competició i convertir-la en una espècie de mundial de futbol. Quatre anys després, però, aquell projecte va demostrar ser un autèntic fracàs. Piqué va veure que no era rendible i el gener del 2023 va trencar el contracte amb la ITF, amb qui està immers en una batalla judicial.
Sense temps a reaccionar, enguany s’ha mantingut el nou sistema, que continua deixant en evidència l’aposta errònia de canviar el format d’una competició amb tanta història com aquesta. Bolonya, Manchester, València i Split estan sent les seus aquests dies de la fase de grups de les finals que es disputaran a Màlaga al mes de novembre. A totes les ciutats hi ha una imatge que s’ha repetit. És la de les grades pràcticament buides. Tennistes com Wawrinka, el retirat Mardy Fish o Julien Benneteau, capità de França, no han tardat a mostrar el seu descontentament i han criticat durament Piqué per la mala gestió que ha fet de la Davis, mentre ell mira a un altre costat. Cal trobar ràpidament la fórmula màgica per reconduir-la abans no sigui massa tard i perdi el prestigi.