Opinió

El bon govern

Si la nota del Barça aquesta tem­po­rada dependrà força d’on sigui capaç de posar el seu llistó a Europa, l’estrena en la lliga de cam­pi­ons no va dece­bre. Sor­teig ama­ble, un 5-0 per començar i una fase de grups tran­quil·la a l’horitzó per anar dosi­fi­cant i ajus­tant la maquinària. Després de tanta amar­gor acu­mu­lada, ja tocava una mica de carpe diem, però a dins tot­hom sem­bla tenir els peus cla­vats al pla­neta i saber d’on ve el Barça, a on vol arri­bar i, sobre­tot, en quin punt d’aquest camí està. Dimarts era només el dia 1 de 13, l’Anvers de Van Bom­mel es va fon­dre en 22 minuts (3-0) i el dis­curs baix con­firma la con­signa. Per a Deco, la Cham­pi­ons és “un somni”, per a Xavi Hernández, l’únic horitzó és “la fase de grups”, per a João Félix, “el difícil serà man­te­nir aquest nivell” i per a De Jong, “està molt bé però hem de ser humils, només és el pri­mer par­tit i fa dos anys que no pas­sem els grups”. Queda clar que aquí ningú levita.

Qui juga avui?

Una de les claus que con­tri­bu­ei­xen a aquesta tensió posi­tiva és la com­petència. És para­do­xal, però el Barça ha sor­tit visi­ble­ment reforçat d’un mer­cat d’estiu al qual va anar amb una mà al davant i l’altra al dar­rere. Can­celo, Gündo­gan i João Félix han millo­rat el talent de l’equip en les tres línies, i jun­ta­ment amb Oriol Romeu, Iñigo Martínez i Lamine Yamal han ele­vat a 16 la nòmina de titu­lars en qual­se­vol par­tit, i això és sinònim de més com­petència interna i més nivell a la ban­queta. Posem-hi exem­ples. Rap­hinha era l’hereu del rol de Dembélé, però avui no és cap sor­presa si a l’extrem dret hi juga Fer­ran Tor­res o Lamine; a l’esquerra João Félix se suma a Gavi o a Pedri o a Lamine per una mateixa posició; amb Gündo, les absències de Pedri no són un drama; i el millor de tots, Can­celo, que pot­ser no té com­petència com a late­ral, però eleva la com­petència al cen­tre entre Kounde, Araujo, Chris­ten­sen i Iñigo. Al final, el guany és tenir alter­na­ti­ves, poder fer rota­ci­ons o subs­ti­tu­ci­ons i dosi­fi­car juga­dors sense que baixi el nivell.

El mig camp torna a reg­nar

El Barça va gua­nyar l’última Cham­pi­ons amb Messi, Suárez i Ney­mar, però men­tre bri­llava i feia dis­fru­tar aquell tri­dent va enge­gar a fer punye­tes algu­nes de les claus del millor Barça de la història, com ara el major pes del col·lec­tiu sobre les indi­vi­du­a­li­tats o el del mig del camp com a ins­pi­ra­dor i deto­nant del fut­bol de l’equip. I aques­tes són pre­ci­sa­ment senyes d’iden­ti­tat que Xavi intenta impri­mir al Barça des que n’és l’entre­na­dor. Per això li agrada omplir el mig del camp. Ho va començar a fer per dalt la tem­po­rada pas­sada, amb el fals extrem (Gavi) que com­pleta el qua­drat, i ho torna a fer ara amb el late­ral (Can­celo) que apa­reix on ningú l’espera, per dins, trans­for­mat en un inte­rior més. Com pas­sava amb Dani Alves, João Can­celo és un dos en un (o un tres en un, perquè també juga a l’esquerra), però el que importa és que amb ell el Barça ajunta qua­tre o cinc juga­dors a la zona inte­rior, deixa en infe­ri­o­ri­tat el rival, pot con­tro­lar el ritme del par­tit, com­bi­nar i cir­cu­lar men­tre troba l’espai per ata­car. I tot això passa al mig del camp, on De Jong mana i Gündo­gan governa. Quin luxe! Ja falta menys per tor­nar a veure una cosa sem­blant a aquell mític 3-7-0 amb què Guar­di­ola va sor­pren­dre el per­so­nal per con­que­rir el mun­dial de clubs del 2011.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)