L’EDITORIAL
Xavi, estabilitat i creixement
La renovació del contracte de Xavi Hernández era esperada, adient i carregada de sentit. Acabava contracte a final de temporada i, en ple creixement d’un projecte en què ha anat agafant força, tenia pendent firmar l’acord, tancat un cop el club havia pogut enllestir els moviments del mercat d’estiu amb resultats que, pel limitat marge salarial que fa temps que el condiciona, són molt benvinguts, també pel mateix tècnic.
És un acord a curt termini, per una temporada més, però ampliable a una altra, que s’executarà si hi ha èxits. Res que no tingui assumit Xavi, que després d’arribar al Camp Nou en una situació molt delicada, va deixar clar ja l’estiu passat que s’havien d’alçar títols. Va celebrar una lliga de molt mèrit, a més d’una supercopa d’Espanya en un partidàs contra el Madrid, i ara el repte té dues vies. Una, aixecar el cap també a Europa, després de dues temporades de fiascos inassumibles per a un club com el Barça, incapaç de superar la fase de grups de la Champions. L’altra, fer un pas endavant en el joc, en el control dels partits a partir de la possessió i la creativitat ofensiva, després d’una primera temporada sencera marcada més per la solidesa que pel segell blaugrana que tant havia contribuït a consolidar com a jugador i que també vol aplicar a la banqueta. La temporada tot just ha començat, però el camí traçat comença a ser bo en tots dos sentits, amb una bona arrencada en la Champions i golejades que fan créixer la il·lusió i les expectatives ara que l’equip ha de jugar a Montjuïc.
Xavi és feliç a casa i Laporta, que no les tenia totes abans d’apostar-hi, mostra entusiasme amb la continuïtat del tècnic. En una espiral de canvis i marxes d’executius, que hi hagi estabilitat a la banqueta del primer equip de futbol és bon senyal. De fet, el pas arriba sense Jordi Cruyff ni Mateu Alemany, amb qui el tècnic tenia complicitat. Ara li toca reforçar la sintonia en el dia a dia amb Deco. Amb el pas del temps, Xavi s’ha anat guanyant el reconeixement del president, el de l’afició i sobretot el dels futbolistes. Amb un equip molt diferent al que tenia quan va arribar fa dos anys, i amb un bon grup de jugadors en fase de creixement lligats, el projecte Xavi queda reforçat. Ara toca anar-lo forjant.