Un tomb per la vida gironina
Joaquim Maria Puyal, als anys noranta, va conduir un programa a TV3 que es deia Un tomb per la vida on molts personatges de la societat catalana parlaven del seu testimoni històric. Precisament, l’altre dia a Fontajau, quan abans del partit el pavelló va retre un gran homenatge a Dainius Salenga, l’aler lituà que va formar part de l’Akasvayu, vaig tenir ganes d’iniciar aquest curt i intens viatge al passat. Ell no va parlar, però sí que ho va fer tota una generació que en va formar part. Encara no tinc ni els trenta anys, però puc dir que estic vivint l’època daurada de l’esport a la ciutat gironina. No és fàcil trobar quatre equips, de quatre esports diferents, competint a l’elit. Fins fa quatre dies a Montilivi no hi assistien ni mil persones i a Fontajau vivien la tragèdia de l’enfonsament del CB Girona. Eren 19 anys de grans èxits basquetbolístics a Girona. Paral·lelament, l’any 2005, va néixer un dels projectes esportius gironins que ha donat més rendiment, l’Uni Girona, una fusió entre el Ceset i Vedruna. També és moment de recordar la figura de Josep Xargay, un dels fundadors del club i ànimes del bàsquet català, que va morir dijous. En pau descansi. Vint anys més tard, l’any 2009, la ciutat tornava a tenir un equip a l’elit. Girona era conscient que no es podia deixar perdre aquella fal·lera pel bàsquet. El 2016, també va assolir la màxima el Girona d’hoquei, un esport que es va introduir a la capital gironina als trenta. A vegades cal fer tombs per la vida, valorar-ho tot.