L’EDITORIAL
El repte sense palanques ni Camp Nou
L’escassa representativitat és un mal que arrossega des de fa anys l’assemblea de compromissaris del Barça, que afegeix ara el debat sobre quin format és més adient, si el presencial, el telemàtic o l’híbrid. Farà bé el club d’apuntar-s’ho com a deure, tot i que difícilment trobarà cap fórmula màgica que incentivi de cop la participació en una cita que va comptar poc més de 400 vots en les propostes sotmeses a aprovació. L’assemblea va validar els números i va fer confiança a la directiva de Joan Laporta, que va reforçar el discurs de defensa del club i va insistir en el madridisme sociològic, concepte que ha sabut trobar i encaixar amb encert en el marc del cas Negreira, ara que el jutge Aguirre també ha etiquetat el president com a investigat.
Més enllà de formats, conceptes i algun episodi de tensió molt puntual –l’intent d’Enric Masip de tallar la crítica de Jaume Llopis–, els compromissaris van donar el vistiplau als números presentats per la directiva. Aprovats tant els comptes de la temporada passada com el pressupost de l’actual, amb la diferència que el curs 2022/23 s’ha tancat amb beneficis gràcies a les palanques i a un exercici d’enginyeria financera, sense els quals s’haurien acostat als 200 milions de pèrdues anuals, que és el que el club ha anat fent regularment els últims anys, tal com explicava el vicepresident Eduard Romeu. La directiva explica i celebra que han posat el tap al forat i que ja són capaços de redreçar la situació. Aquest optimisme queda reflectit en el pressupost, perquè amb una previsió d’ingressos de 859 milions d’euros (uns 400 menys que els del curs anterior) la previsió és tancar l’exercici amb números verds (11 milions de benefici). I no només sense palanques, sinó també amb els efectes d’haver-se traslladat a jugar a l’estadi Olímpic Lluís Companys per les obres al Camp Nou. Els compromissaris validen el full de ruta, però el repte que té la directiva per fer-lo bo és colossal.