João Félix ha fet tres gols amb el Barça, un en la lliga i dos en la Champions League. Tres gols en nou partits disputats, vuit com a titular. Unes xifres que ha de millorar i que millorarà seguríssim, bàsicament perquè amb una mica de fortuna n’hauria sumat set, de gols, quatre més, ja que en tres ocasions un xut seu es va estavellar al pal i en una altra l’àrbitre –a Granada– li va invalidar una diana a l’últim minut per un fora de joc posicional de Ferran Torres que som molts els que encara no acabem de percebre. Sigui com sigui, gols a banda, que òbviament en un davanter són importants, João dona a l’equip que orienta Xavi un plus que no tenia. I és que és un d’aquells futbolistes màgics, completament autosuficients i capaços d’inventar del no-res. El Barça no disposava d’un atacant així des de feia temps i és un perfil que per aspirar a les grans fites i per competir amb els colossos a Europa és imprescindible. És fàcil que un partit s’encalli, que no rutlli res des del col·lectiu i és aleshores quan el fet de tenir algú que de forma individual sigui capaç de resoldre amb alguna acció aïllada dona a l’equip un salt de qualitat. I de culer ja està fent aquest paper. Tampoc cal anar gaire lluny per demostrar això mateix. Diumenge, al Lluís Companys contra l’Athletic (1-0), el conjunt blaugrana no estava funcionant i João es va carregar l’equip a l’esquena, per si sol va produir diverses situacions de gol i, finalment, va assistir Marc Guiu. Al portuguès li estan faltant els gols, que arribaran, però ja és un tros d’incorporació, que, a més, només pot anar cap amunt.