El 19 d’octubre d’ara fa un any el Barça va golejar 9-0 el Benfica en el primer partit de la lligueta de la UEFA Women’s Champions League. El Barça dels rècords en va establir un altre aquell dia. Per primera vegada va marcar més de sis gols en competició europea. Era un Barça sense Alèxia i amb una Aitana que encara no havia trepitjat l’Olimp. Feia poc més de tres mesos que la gran capitana havia caigut lesionada de gravetat al genoll i hi havia certs dubtes sobre com gestionaria el grup una baixa tan important amb tota una temporada al davant. Tots els ulls van fixar la mirada en Aitana. La lesió d’Alèxia la situava a ella com a líder espiritual del vestidor. No va decebre. Ni ella, ni el col·lectiu. El Barça acabaria aixecant aquella Champions a Eindhoven i Aitana Bonmatí acabaria aixecant la Pilota d’Or com a successora legítima d’Alèxia. Ahir el Barça va debutar en una nova edició de la Champions i, capricis del destí, ho va fer novament contra el Benfica. Una altra golejada. El resultat no té importància. El que emociona de veritat és veure dues guanyadores de la Pilota d’Or rendint de nou juntes a un alt nivell a Europa i captivant el Johan. Dos gols d’Alèxia i dos gols d’Aitana. Un coprincipat perfecte. Saber gestionar dos lideratges tan forts com els seus i dos egos tan accentuats és feina de Giráldez, però mantenir tranquil l’ecosistema del vestidor també és responsabilitat d’elles dues. Són dues líders. Totes dues han de guiar el Barça fins a la final de Bilbao del 25-M. Si saben coliderar, qui guanya és el Barça.