Amb la instal·lació de 1.041 panells, el CN Barcelona inaugurava fa poques setmanes el camp solar híbrid més gran d’Europa d’una institució privada. Per necessitat i per obligació, els clubs amb instal·lacions esportives han hagut d’apostar per la transició energètica per reduir a la mínima expressió la petjada de carboni i l’ús d’energies fòssils. El projecte tecnològic d’eficiència energètica del club degà de la natació catalana ha estat catalogat com a modèlic i s’ha beneficiat d’una subvenció d’1,8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, a través de la línia d’ajudes del CSD, del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La capacitat per organitzar competicions internacionals i participar-hi és un dels requisits que es reclamaven a l’hora d’aspirar a alguna d’aquestes ajudes. El compliment d’un calendari d’obres i un certificat d’eficiència energètica eren altres premisses preestablertes. Amb xifres més o menys elevades, també han rebut ajudes d’aquest programa de la Unió Europea el CN Sabadell, el CN Atlètic Barceloneta, el CN Sant Andreu, el CE Mediterrani, el CN Terrassa, el GEiEG i el CN Banyoles. Unes ajudes molt benvingudes per a una sèrie de clubs que en els últims temps havien viscut literalment amb l’aigua al coll, primer per la covid-19 i després per la crisi energètica. Com s’acostuma a dir, en tota crisi s’obre una finestra d’oportunitats i tots aquests clubs ho han sabut aprofitar per adequar les instal·lacions als nous temps, amb solucions innovadores i sostenibles, i una visió de futur compromesa amb l’entorn. Renovar-se o morir.