Com deu estar disfrutant Eric
No puc ser objectiu amb Eric García perquè és un futbolista pel qual sento debilitat. No hi ha cap central amb la seva sortida de pilota, jo no en veig cap. Cert que defensivament, sobretot pel que fa a duels, ha de millorar, però només té 22 anys. Me n’alegro molt, de com li està anant en el Girona, on està demostrant que és un defensa de la màxima elit. Com deu estar disfrutant... i com deuria sentir-se, ell, un culer de bressol, que va renunciar a diners i a la glòria que li estava per venir en el Manchester City a canvi de tornar al Barça, per decidir tornar-ne a marxar. Ja estava en una posició còmoda sent jugador del Barça, no indiscutible, però Xavi el volia, i malgrat tot va demanar sortir i anar al Girona, un equip, aleshores, amb l’objectiu de la permanència. De blaugrana, la crítica amb ell va ser ferotge, molt injusta i, com acostuma a ser en aquests temps que corren, destructiva. No ens equivoquem, Eric en el City era fonamental per a Pep Guardiola –just després del confinament el 2020 amb només 19 anys va jugar-ho tot– abans de comunicar que no renovaria. Si hagués renovat, ara mateix seria titular amb els citizens, n’estic segur, i quan estava en el Barça semblava que havien fitxat un descartat d’allà. “És un dels meus jugadors preferits”, va dir Guardiola. “És increïblement intel·ligent, capaç de liderar una defensa ell sol, i amb la pilota és boníssim. I es fixa en tot, ho veu tot. Jugarà molt”, va completar el de Santpedor, que en sap una mica, d’això... com Luis Enrique, que va defensar-lo quan també era triturat quan anava amb la selecció espanyola. “És meravellós. M’encanta. No veig millors jugadors que ell al seu lloc”, va explicar. Disfruta, Eric.