El con... què?
Pilar Alegría, ministra; Lucila Pascua, presidenta de les jugadores (Ajub); Carmen Muguruza, dels clubs; Elisa Aguilar, de la FEB, i Víctor Francos, del CSD. Surten a la foto de l’acord per al conveni col·lectiu de la Lliga Femenina, que segons el comunicat suposa “un pas clar a la millora de les condicions laborals de les esportistes”. El 30 de novembre s’havien de començar els tràmits legals per al seu registre. Una posada en escena dos dies després que Bea Pacheco agafés el Bembibre i es convertís en la cinquena entrenadora de la LF (16 banquetes), a més de Laura Antoja (Spar Girona), Cristina Cantero (Celta), Made Urieta (Araski) i Azu Muguruza (Guipúscoa). L’equip castellà ja era llavors l’únic que encara no havia guanyat (0-9) i, amb la de dissabte a Vitòria (60-50), són 11 derrotes, i la permanència ja els queda a tres triomfs.
El conjunt d’El Bierzo, on hi ha Aina Marín (Vidreres) i Laia Moya (Roses), té un paper destacat en la història de l’Uni. El 2014, l’últim d’Anna Caula d’entrenadora, la seva victòria a Salamanca en la darrera jornada (75-76, amb les també castellanes primeres de la lliga regular de manera matemàtica) va deixar l’equip gironí cinquè i sense play-off. Fa 10 anys la lliga era tan potent que no hi havia quarts de final. Una dècada després, per això i després de dos anys vergonyosos del Tenerife, a Bembibre les jugadores no cobren al dia –500 euros a l’octubre– i fins i tot el tècnic a l’inici de curs, Popi González, havia de posar diners de la seva butxaca en els desplaçaments. A la foto riu tothom.