L’EDITORIAL
La dimensió sense límits del Girona
El líder de primera divisió no és ni el Barça, campió; ni el Real Madrid, ni l’Atlético. A només tres jornades per arribar a mitja lliga, no es pot parlar de cap manera de casualitat, i menys veient tot el que ha mostrat el Girona. L’equip més golejador –a gairebé 2,4 gols per partit– ha guanyat 13 de les 16 jornades. La victòria històrica a Montjuïc, la primera contra el Barça, és la setena a camp contrari, totes consecutives després de l’empat al camp de la Real Sociedad amb què va debutar. Fer 41 punts dels 48 possibles és una animalada, i l’equip de Míchel ho combina amb unes sensacions immillorables. El tècnic, en plena sintonia amb la cúpula esportiva liderada per Quique Cárcel, ha anat perfeccionant la seva idea atractiva i ofensiva i ha sabut fer créixer el rendiment d’uns futbolistes que juguen amb seguretat, confiança i capacitat de capgirar marcadors adversos. Res els espanta.
L’excel·lent trajectòria de l’equip ha conduït el club a replantejar objectius. El primer, la permanència, va quedar resolt molt aviat. No va amagar el mateix Míchel fa setmanes que el repte era classificar-se per a competicions europees, però ara és hora de fixar el llistó fins i tot més amunt, perquè un sisè lloc que abans de començar seria excel·lent ara fa curt, tenint en compte que el Girona té 15 punts més que el Betis, setè. Accedir per primera vegada a Europa tindrà molt mèrit, però la diferència entre la Champions i l’Europa League és innegable. I el marge (12 punts més que l’Athletic, setè) i el rendiment conviden a ambicionar la lliga de campions, com a pròxim repte, que potser no serà l’últim. El Girona és líder després de 16 jornades, ha entrat en una nova dimensió, com deia Míchel abans de guanyar a Montjuïc, i li convé no posar-se límits. Sense pressió –és per als favorits de sempre– però amb tota l’ambició.