Un estadi i un equip en construcció
Una de les fites més importants per al barcelonisme aquest any 2024 serà el retorn a l’Spotify Camp Nou. Al novembre, l’afició omplirà de nou les dues primeres graderies per celebrar el 125è aniversari del club, però la remodelació no estarà enllestida fins a l’agost del 2026. Mentrestant, el Barça jugarà els partits en un estadi “en construcció”. Una expressió emprada, fa unes setmanes, per l’entrenador, Xavi Hernández, que dona peu a plantejar certes analogies entre el procés de renovació d’un camp i el d’un equip que han perdut la seva condició de referents, tant arquitectònics com futbolístics.
La reforma del coliseu barcelonista té una durada prevista de tres anys i tres mesos. Ja s’ha enderrocat la tercera graderia i, fins al novembre del 2024, es treballarà en fonamentar-ne una de nova, renovar la primera i la segona (patrimoni de la ciutat) i bastir un dels anells VIP. Unes intervencions fetes en un temps rècord gràcies al trasllat a Montjuïc. La resta de les actuacions s’executaran compaginant les obres a l’estadi amb la disputa dels partits amb una capacitat inicial de dos terços. L’agost del 2025, s’acabaran de construir la tercera graderia i el segon anell VIP i es col·locarà la coberta, amb què es disposarà del 90% de l’aforament. Un any després, s’hauran enllestit les instal·lacions i l’interiorisme de la nova graderia i el camp estarà finalitzat amb 104.600 localitats.
La reconstrucció de l’equip de futbol també requereix un llarg període de temps. Tres anys després de la humiliant derrota per 2-8 amb el Bayern, el desballestament de l’equip guanyador de la darrera orelluda (2015) s’ha completat amb les sortides de Busquets i Alba. La imatge de l’equip, com la de l’estadi, ha deixat de ser grandiloqüent per passar a crear un cert neguit i nostàlgia entre l’afició. En dues ocasions, hem patit l’exili esportiu de l’Europa League en no superar la fase de grups de la lliga de campions i ha calgut una important inversió en fitxatges per millorar la competitivitat d’una plantilla en risc de fallida.
El patrimoni futbolístic del club –primera i segona graderies– s’ha començat a renovar amb jugadors del planter formats en l’estil de joc barcelonista, com ara Araújo, Pedri, Gavi i Balde. Tanmateix, els futbolistes amb nivell Barça necessaris per complementar-los procedents d’altres clubs –tercera graderia– i els cracs diferencials en atac –anells VIP i coberta– resten pendents d’arribar. El rendiment de Ferran, Raphinha i Félix genera dubtes i Lewandowski, Gündogän, Cancelo i Íñigo són massa grans per a un projecte a llarg termini. La delicada situació econòmica de l’entitat només ha permès contractar una jove promesa brasilera que, ara com ara, és una incògnita.
Malgrat haver aconseguit la lliga i la classificació entre els 16 millors equips d’Europa, son a les beceroles en la formació d’un Barça que, gràcies a la consolidació i creixement dels jugadors més joves i als ingressos generats per l’Spotify Camp Nou, pugui aspirar a guanyar la Champions en un futur. La temporada 2026-2027, si les lesions i els moviments de mercat no ho impedeixen, Araújo (27), Pedri (24), Balde (23) i Gavi (22), juntament amb Koundé (28), De Jong (29), Ter Stegen (34) i Peña (27), formaran una base prou sòlida en què assentar la resta de l’equip. Tanmateix, l’èxit final de la reforma dependrà de l’encert en les incorporacions d’un mig centre de qualitat (un Yaya Touré), un lateral dret de confiança (un terme mig entre Alves i Belletti), un davanter golejador (l’estiu del 2026, sabrem si Vitor Roque pot ser-ho o no) i almenys un extrem driblador amb gol (caldrà gratar-se la butxaca o anticipar-se als petrodòlars). Si, a més, resulta que Yamal (19), Prim (20), Cubarsí (19) i Alarcón (22), o altres joves del filial, són capaços d’aconseguir la titularitat emulant Messi, Busquets, Piqué i Pedro, fins i tot podríem aixecar més d’una orelluda i gaudir, de nou, d’un equip digne d’un magnífic estadi.