Sense rumb al Bàsquet Girona
El Bàsquet Girona necessita canvis, urgentment. No és només pel simple fet que no es guanya, cosa indispensable per ser en l’ACB el curs vinent, sinó perquè l’equip ha perdut el rumb. Ahir, el duel contra el Palència, cuer en la classificació i que encara no havia guanyat cap partit a domicili, va ser la gota que va fer vessar el got, sobretot en els darrers cinc minuts de partit, que van acabar amb tragèdia. Sabíem que Salva Camps portava al límit els seus jugadors, fiant-ho pràcticament tot a parcials explosius, però cada vegada veiem una rotació més curta. Poca confiança en la plantilla? Ahir, Susinkas i Goloman van acabar carregats de faltes i sense ser operatius en les seves respectives zones. Sorolla (2 minuts a la pista) fa entreveure que l’equip ho fia tot al tir de tres, ahir al 43%, i deixa així buides les accions a la zona. Dordevic, escridassat pel seu tècnic, i amb Corey Davis com a base principal pel que fa a minutatge. El Girona té un atac que, tot i la verticalitat, ha perdut credibilitat. La zona vermella de l’ACB cada cop és més a prop i la por escènica és l’últim que convé a aquesta plantilla. La secretaria tècnica del club, encapçalada per Jordi Pla, té molta feina si vol redreçar una situació delicada amb Camps al capdavant. Entre cos tècnic i jugadors s’ha de repartir la culpa d’una situació que encara és salvable malgrat que calguin canvis. No serà fàcil gestionar l’emoció d’una plantilla a qui costa gestionar els nervis i un entrenador que no troba el rumb. Canvis.