La plantilla del Barça m’agrada
En els darrers dies, m’estic fent un fart de llegir i sentir opinions que diuen que la plantilla del Barça no té nivell, que no té jugadors per competir a tot arreu i que no dona per fer-ho millor. I no hi puc estar més en desacord. Hi ha gaires millors porters al món que Ter Stegen? Gaires millors defenses que Kounde, Araujo i Cancelo? Gaires millors migcampistes que Gündogan i Pedri? Gaires més davanters amb el talent pur de Joao Félix? Cap jove amb el desequilibri i la projecció de Lamine Yamal? Ja responc a tot: és clar que no. Potser no són els número 1, però segur que són tots en el top ten dels millors en les seves respectives posicions. En la seva millor versió, és clar, perquè ara en són lluny. Després n’hi ha d’altres com Christensen, Iñigo Martínez, De Jong, Raphinha i Ferran Torres, tots internacionals, que també son de primera línia mundial. Lewandowski és un ariet d’època, a qui els seus millors anys ja han passat, sí, però també se li pot treure profit, com a Oriol Romeu, un dels pivots referent a la Premier League els darrers anys, dels millors de LaLiga el curs passat, i que ara no rutlla. (I a Gavi i Balde –dos jugadorassos– els deixo fora de l’equació perquè estan lesionats.) Amb aquests futbolistes s’ha d’exigir molt més. No em refereixo a guanyar títols; parlo de jugar bé, aplicar una idea i que sigui recognoscible. Així sí que es podrà a aspirar a aquests títols. Ara al Barça tothom sembla dolent, però és que perquè les individualitats funcionin ho ha de fer el col·lectiu, hi ha d’haver una estructura que ho sostingui tot i doni als jugadors el context que necessiten per rendir al seu màxim. I això és responsabilitat de Xavi, que entenc que es queda fins a la fi del de curs perquè confia que pot aconseguir generar tot això. Sembla difícil. Hi ha plantilla suficient per guanyar qualsevol, el que no hi ha, ara mateix, és equip per guanyar qualsevol.