El Girona sabrà avui si el comitè de competició retira la groga a Blind i la vermella a Míchel. Els anticipo el desenllaç: No. Disculpin l’spoiler. Gil Manzano va marcar dissabte contra la Real el primer gol del Madrid-Girona i difícilment el comitè anul·larà ara el gol. Tocarà remuntar. L’equip gironí ja sap què és guanyar al Bernabéu. Ho va fer el 2019 amb Eusebio i amb gols de Stuani i Portu. Amb Míchel hi va esgarrapar un empat la temporada passada. Però en tots dos casos el context era un altre. Aquell era un Girona que lluitava per uns altres objectius molt menys ambiciosos i puntuar al Bernabéu va ser un regal i un mèrit aconseguits des de la falta de complexos. Ara la situació és una altra i toca puntuar des de l’obligació, la tensió i la pressió que comporta jugar-te una lliga en un escenari com aquest i contra un rival com aquest. Canvia el prisma per complet. No és el mateix no tenir-hi res a perdre que tenir-hi molt a guanyar. El Girona ha jugat en el passat com un equip petit al Bernabéu i ha guanyat. Ara ha de jugar com un equip gran i guanyar. El matís és important. La grandesa del Girona d’aquesta temporada radica en el seu futbol, en la seva proposta atrevida i alegre. Juga així a Montilivi i a fora. A Montjuïc va ser fidel a la seva idea i va descosir el Barça. Ara ha de fer el mateix contra el Madrid en una nit on hi ha tant en joc. S’equivocaria el Girona si ara canviés la recepta davant d’un àpat tan important. No crec que ho faci. Míchel és un home de conviccions i ha vingut a jugar.