El nom sí que fa la cosa
La pràctica d’exercici físic millora la salut de les persones i per això no hi ha metge que no en recomani al llarg de tota la vida. L’esport pot arribar a cadascú de nosaltres, si és que hi arriba, en versions molt àmplies: des de la professional –en casos molt comptats– fins a l’altre extrem conegut, el de la gent que el practica esporàdicament i amb l’ànim de guardar una mica la forma i, també, de passar-ho d’allò més bé però sense cap ànim competitiu ni cap meta a l’horitzó. Perquè si a la praxi de l’esport li sumes unes quantes riallades, l’equació resultant no pot ser més satisfactòria. Arribats aquí, sospito que si hi ha uns veritables experts en ajuntar activitat física i somriures són les colles d’amics que a una certa edat s’apleguen per practicar una disciplina i, de passada, tenir una bona excusa per anar-se trobant. És aquí on confesso la meva admiració absoluta per aquells adults que, abans d’inscriure’s en una lliga de lleure, queden en un punt –molt probablement un bar– amb l’objectiu de batejar l’equip que està a punt de néixer. L’instant previ deu ser, en molts casos, el més similar possible a fixar el repte d’aviam qui la diu més grossa. Guanya, suposo, el que faci caragolar-se de riure a la resta. Me’ls imagino, a tots ells esvalotats, recordant d’aquí a 25 anys aquella tarda en què es pixaven de riure quan va guanyar aquella proposta esbojarrada. He parat atenció en diferents lligues de bàsquet. Serveixi aquest article d’homenatge als batejos més fascinants. D’entrada, és més que evident que el món del lleure està ple de nostàlgics d’aquella NBA on els amants del bàsquet es dividien clarament entre els fans de Larry Bird i els de Magic Johnson. Hi trobem la resurrecció en versió festera d’aquell mític equip de Barcelona 92, el Drink Team, o l’homenatge maldestre als reis del malabarisme amb pilotes, els Glober Torpes. Les opcions són nombroses i imaginatives: Old Stars Sun, All Sparks, Central Parkers, Genangeles Lakers, Tinder Wolves, El Ganxo de Kareem, Bender Nuggets, GaryPeitons, Guarriors, Karl Malone the La Isla, Tramonto Raptors...
El Drink Team no és pas l’únic nom que fa referència a l’activitat que deu posar la guinda a moltes d’aquestes trobades que barregen esport i farra. Alguns equips inscrits en diferents lligues d’aficionats del país es presenten –desconeixem si duen el nom imprès a la samarreta– com a Gallina de Piel Wines, Slam Drunks, Una Més i Prou, Cervesàtics La Bauxa, Misterbar, Voll-Dunks o Bodka Juniors. També hi ha a qui li agrada emmirallar-se en equips europeus, esdevenint una gran font d’inspiració el Panathinaikos, l’equip grec entrenat per l’inconfusible Ergin Ataman, però en una versió força més fracassada: Panatimankos, Patatinaikos i Panathinaikojos. Potser aquests s’han enfrontat algun cop al Maccabi de KGA o al Maccabi de Levantar, o fins i tot al Nick Calbathes, relacionant el nom de l’exjugador del Barça i l’escassetat de cabell d’alguns membres de la plantilla. No falten mai els que s’ho prenen amb bona filosofia, com per exemple els Quiero y No Puedo, els Contra Qui Juguem, els De Tranquis, els Panxing All Blacks i els Acabats del Vallès. De propostes n’hi ha per a tots els gustos perquè en aquesta competició, la dels noms, guanya qui més trenca motlles: CB Tollas, Tiraos Libres, Zaca de Banda, Mandangas Tullits, El Club de la Ducha, Panxings All Blacks, Els Jubis, No Name, Falty Towers... No em diran que no venen ganes de calçar-se de nou les botes ni que sigui per quedar amb les excompanyes i reptar-les a inventar-se un nom ben boig.