Opinió

La nostra vida resumida en un sol crit: Girona!

De Nadal quan en dèiem xam­pany, Puig­de­mont quan érem feliços, i Sale­llas quan ens hem fet grans, de 22 lli­bres sota el braç d’en Ter­ri­bas (tots volem ser en Gui­llem), d’una Pla­neta en femení embol­ca­llada pel riure de la Cervià (com t’enyo­rem Cris­tina), del boig del telèfon roig , d’en Fona­lle­ras fent un cafè a les por­tes de Roma, de l’alcohòlic dels camells de Fires, de cabres amb gust de sopa i d’Ange­li­nes amb nom de ros­toll, de tu i de mi d’ado­les­cents, però de tu i d’ell quan ens hem fet grans, d’un Palau que a vega­des s’acosta però també s’allu­nya, d’uns cape­llans sense sotana i de mon­ges sense pets, d’unes bar­ra­ques sense gar­rafó i con­dons als retro­vi­sors, d’un Jordi Grau retra­tista de pro­homs i uns pas­to­rets amb gust de Ribas, d’uns sol­dats de Sala­mina dema­nant taxis fora el Le Bis­trot, d’un barri xino habi­tat per bici­cle­tes de luxe, d’un sant amb olor de mosca i d’un home sense nom repar­tint roses, d’un porro hiperbòlic a una plaça de minis­tre cone­guda per l’hotel, d’una Devesa on els Mags hi guar­den el meu pri­mer t’estimo, de les for­mes d’en Fita i les cate­drals d’en Per­pinyà, del car­rer dels tor­rats on morí el boig de la ciu­tat, del gris ennu­vo­lat pels giro­nins i de les tar­des de sol pels turis­tes, dels uni­for­mes esco­lars i els lli­bres amb nom de Cur­bet, del vull mar­xar per tor­nar, l’Azi­mut, Frac­tal, Accés 21, Late­ral, i el cotxe ente­lat a Montjuïc, d’en Ten­nesse Pera­fer­rer fent un Martí Willi­ams, d’una pilota a la Joven­tut i una flor mar­cida a temps de plors, de Can Gibert, Sant Narcís, Bell-lloc del Pla, i Santa Eugènia, d’un Espor­tiu tan nos­tre i tan teu, d’una plaça d’octu­bre incons­ti­tu­ci­o­nal, dels qua­tre rius, dotze parròquies, i trenta mil pas­se­ja­des arram­bat a tu, dels secrets de família i les famílies sense jueus, de les cen­dres del Boira, la Penyora, i un vi sense museu, dels ponts on hem esco­pit a les car­pes, de les llam­bor­des molles on hem cai­gut, de la meva família, la teva família, i en defi­ni­tiva, la nos­tra història com­par­tida que avui resu­mi­rem al Ber­nabéu en un sol crit: GIRONA!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)