L’èpica de Fontajau
Fontajau ha viscut nits europees memorables amb l’Spar Girona. Petites o grans proeses que per l’afició eren una injecció d’adrenalina per mantenir, a ulls clucs, el suport a un equip que esgarrapava fins al darrer segon, fos quin fos el pedigrí del rival. Tant li feia el Goliat que es posés al davant. Poques vegades no es podia marxar de Fontajau amb el cap ben alt. Era més qüestió d’actitud. D’orgull. De lluita. I, també, de victòries icòniques, val a dir-ho. Hi havia molt poc a perdre. I es va guanyar molt. Més del que podia reflectir el marcador final. Es va somiar i es va fer història, malgrat que no hi hagi cap trofeu continental a les vitrines del club. I no és cap contradicció, encara que ho pugui aparentar. Per això, que la temporada passada l’equip no aconseguís la classificació per a l’Eurolliga va ser una galleda d’aigua freda. Glaçada. Disputar la Eurocup donava la sensació, en aquell moment, de segon plat que no saciava. I aquesta temporada, l’arrencada de la competició va ser del millor que va fer l’equip però aquella adrenalina no es copsava. Es trobava a faltar l’èpica. Els rivals no hi ajudaven, tampoc. Superat, però, el tràmit de la fase regular i del primer cara a cara –contra el Sedis Cadí– ja es torna a flairar aquella sensació. El proper dijous 22, el Galatasaray turc visita Fontajau. Un autèntic gegant europeu, en pedigrí i en alçada del seu rooster. Els quarts de final ens posen al davant un clàssic del continent que és tercer en la seva competició local i del millor que hi ha ara mateix a la Eurocup.
“No deixem de somiar, no deixem de fer història”, diu la directora esportiva de l’Uni, Laia Palau, en un vídeo promocional que ja fa dies que el club fa circular per les xarxes socials. Apel·lant a aquelles nits memorables, moltes de les quals es van viure amb Palau com a jugadora. Només amb la seva veu i amb imatges d’arxiu de l’esperit Fontajau s’intenta posar de nou la pell de gallina, recuperar aquella sensació que tot és possible. I per què no ha de ser possible? L’eliminatòria no és fàcil, i encara menys amb el partit de tornada a Turquia. Però amb un equip en clara dinàmica ascendent, com diu Palau, no s’ha de deixar de somiar.
Abans, però, partit de lliga aquest diumenge a casa contra el Casademont Saragossa. Un bon tastet per mesurar forces i copsar com torna l’equip després de la finestra FIBA. Com tornen Irati Etxarri i Marianna Tolo dels seus desplaçaments amb les respectives seleccions. La primera, amb menys minuts i quilòmetres a les espatlles. En el cas de Tolo, viatge al Brasil i minuts de qualitat amb la selecció australiana. Servirà, també, per veure com la resta de la plantilla ha aprofitat aquests dies de descans. No és menor, aquest partit contra Saragossa. Favorit indiscutible aquesta temporada –juntament amb València i mai s’ha de descartar Avenida– a la copa i a la lliga. Ja no és tant què pot significar la victòria en el global de la classificació sinó posar la vara de mesurar per determinar si Girona s’afegeix definitivament al clan dels favorits a absolutament tot.
Perquè, en definitiva, estem parlant de recuperar sensacions i autoestima. A la pista i a la grada. De mica en mica s’està aconseguint. Ara, però, encarem un dels trams més importants de la temporada, d’aquells que et determinen al final si el balanç és positiu o quedes a deure. Per tant, toca recórrer, una vegada més, a l’èpica i la lluita, a l’orgull i a deixar-hi la pell.