‘¿A qué quieres que te gane?’

Abans que els rus­sos fos­sin expul­sats lite­ral­ment de les grans com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals pel caprici de Putin de que­dar-se amb tota Ucraïna, els espor­tis­tes del país ja havien estat en el punt de mira del COI i de mol­tes fede­ra­ci­ons mun­di­als per un sis­tema de dopatge sis­temàtic que el govern havia aju­dat a enco­brir, sobre­tot arran dels Jocs Olímpics d’hivern de Sotxi.

L’últim país que l’Agència Mun­dial Anti­do­patge té en el punt de mira és Espa­nya. És un tema sobre el qual tot­hom mira de pas­sar-hi de pun­te­tes, però amb els Jocs de París a tocar, les sos­pi­tes ballen entre el CSD, o sigui el govern, l’agència esta­tal anti­do­patge, el COE i les fede­ra­ci­ons més relle­vants, començant per la d’atle­tisme. No és casu­a­li­tat que la pri­mera peça que s’hagi sacri­fi­cat sigui la de l’atleta Moha­med Katir, la gran estre­lla de l’atle­tisme espa­nyol, san­ci­o­nat dos anys per haver-se sal­tat tres con­trols anti­do­patge amb excu­ses de mal paga­dor. De fet, no pre­sen­tarà ni recurs. No és el pri­mer cas. Per això l’agència mun­dial té l’esport espa­nyol mar­cat amb reto­la­dor ver­mell.

En altres països l’amenaça de san­ci­ons a l’esport espa­nyol seria un escàndol de grans pro­por­ci­ons, però a Madrid con­fien tapar-lo amb mesu­res com la de Katir, que tal volta no serà l’únic que rebrà. Però no ens enga­nyem, l’esport espa­nyol s’ha gua­nyat a pols històrica­ment la fama que les seves grans ico­nes no només han tri­om­fat amb un esforç enco­mi­a­ble. Va ser la minis­tra fran­cesa Roselyne Bac­he­lot la que va acu­sar Rafa Nadal de dopatge. No nosal­tres. Alberto Con­ta­dor va donar posi­tiu en un Tour de França, per no remun­tar-nos a la història de Johann Mühlegg.

A banda del repu­diat Eufe­mi­ano Fuen­tes, un altre dels noms que ningú vol recor­dar en la història d’alguns mites ibèrics és el de Sabino Padi­lla, metge de Miguel Indu­rain i Martín Fiz, entre d’altres. Les sos­pi­tes del seus “mira­cu­lo­sos” trac­ta­ments es van con­fir­mar quan va fer el salt al fut­bol (Ath­le­tic de Bil­bao) i va escla­tar el cas Gur­pe­gui, posi­tiu per nan­dro­lona, el mateix pro­ducte que va pren­dre David Meca en els ini­cis de la seva car­rera.

El nom­bre de figu­res que van caure de l’olimp és for­mi­da­ble. Noms com ara els de Roberto Heras, tots els de l’ope­ració Puerto, Paqui­llo Fernández o Marta Domínguez. Tot i aquest his­to­rial, l’agència espa­nyola ha acu­mu­lat, segons han reve­lat dife­rents mit­jans, diver­sos expe­di­ents per posi­tius d’espor­tis­tes inter­na­ci­o­nals en els dar­rers anys. Ha fet els ulls gros­sos o ha allar­gat els ter­mi­nis perquè els atle­tes no siguin san­ci­o­nats, fet que ha pro­vo­cat que l’agència mun­dial hagi obert la inves­ti­gació actual.

D’això se’n diu fer tram­pes i posar a davant la ban­dera i els tri­omfs espor­tius, que es tra­du­ei­xen en sub­ven­ci­ons públi­ques que pro­ve­nen de les nos­tres but­xa­ques. A més, els que fan l’esforç de llui­tar seguint estric­ta­ment la regla­men­tació es tro­ben no només en infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons sinó que poden ser sos­pi­to­sos de for­mar part d’una estafa gene­ra­lit­zada. I la frase que més for­tuna ha fet entre el naci­o­na­lisme espor­tiu Soy español, ¿a qué qui­e­res que te gane? doncs ja sabem com “gua­nyen” molts quan ho fan.