Fora de joc posicional
Aquest futbol de repeticions que ens està deixant el VAR ens regala cada cert temps polèmiques arbitrals noves, en què abans ni ens aturàvem. Una d’aquestes últimes és el fora de joc posicional. No és un concepte nou, ha existit tota la vida. Cèlebre és aquell gol anul·lat a Rivaldo fa 23 anys en un clàssic al Santiago Bernabéu, la temporada 2000/01, en què l’àrbitre va invalidar la diana al brasiler al minut 92, que hauria significat el 2-3 per al Barça, en interpretar que Gerard, en fora de joc posicional, interferia en l’acció perquè impedia la visió a Casillas. Aleshores no hi havia VAR i era estrany que es donessin decisions d’aquest tipus. Ara, però, ens fem un fart de veure gols que no pugen al marcador per aquesta infracció que, per mi, la majoria de vegades és buscar tres peus al gat. No dic que la normativa estigui malament, un futbolista en fora de joc posicional pot interferir un rival i s’ha d’assenyalar, però ha de ser molt clar, i darrerament estem veient casos que s’han de revisar a càmera lenta i molt a poc a poc per entendre què ha motivat la determinació. Això no és futbol. L’última controvèrsia en aquest sentit la va generar diumenge el gol de Modric en el triomf (1-0) del Real Madrid contra el Sevilla. Els sevillistes, veient la tendència arbitral existent, van reclamar un fora de joc posicional de Rüdiger en l’inici de la jugada que els àrbitres no van xiular. Per mi, decisió correcta i ben donat, el gol. Però el que no s’entén és que hi ha hagut gols similars aquest curs que sí que s’han anul·lat: un de Sesko en el Leipzig- Real Madrid (0-1), un de Savic en el Real Madrid- Atlético (1-1), un de João Félix en el Granada-Barça i un de Gerard Moreno en el Barça- Vila-real (3-5), per exemple, i me’n deixo. El criteri s’ha d’unificar perquè si no, com passa amb les mans, tot és un desgavell.