Igual que la Mapi
És dona, jugadora del Barça, entrena a la ciutat esportiva Joan Gamper i ha viatjat per uns quants països gràcies al futbol. Dins del camp s’ha d’anar a buscar al mig o per la banda dreta, i, segons revela, passaria 24 hores del dia amb una pilota al peu. Llueix amb orgull la roba oficial del club i té a prop un ampli equip de professionals que l’entrenen i tenen cura de la seva salut física i emocional. Té 22 anys i és natural de Piera. Fins aquí, podríem estar parlant de qualsevol jugadora del primer equip femení del FC Barcelona. Però no és el cas, malgrat les múltiples coincidències. Ella és la Yenny Cabanillas, integrant de l’equip Fundació Barça Genuine, format per joves amb discapacitat intel·lectual. És el clar exemple de com, a través de l’esport, es port canviar la vida d’una persona i, sobretot, com l’activitat esportiva serveix per escurçar les distàncies entre persones que pertanyen a un sol món però sovint se senten tractades com si les separés tot una galàxia.
La Yenny és encisadora. Reparteix abraçades magistrals, com si fossin passades des del mig del camp. Va arribar a can Barça fa tres anys. Confessa que ara és el club dels seus amors però que no sempre havia estat així. “Jo era merengue –xiuxiueja, a veure si ningú l’escolta–, però vaig anar a veure el primer equip femení del Barça i em vaig prometre que si marcaven la Jennifer Hermoso, la Mapi León i una tercera que no recordo em faria culer. I va i marquen les tres.” Devia ser el destí però ara és culer fins a la medul·la. A la Yenny, li agrada més jugar que no pas entrenar. La preparació física se li fa una mica coll amunt i per això, en alguna ocasió, s’ha arribat a inventar algun malestar per escapar-se a la sala del fisioterapeuta. “Però ja em coneixen i no cola”, confessa mentre es cargola de riure. En això també es deu assemblar a més d’un professional, penso per dins. El dia que ens veiem, a la ciutat esportiva, té un entrenament molt especial. El grup s’ha multiplicat per dos. Aquell dia els entrenadors han ajuntat l’equip Genuine i el juvenil A masculí, per exercitar-se plegats. Una jornada cent per cent inclusiva. Sovint, que les persones amb una discapacitat sentin que no són diferents de la resta només és qüestió de proposar-s’ho i de tenir petits gestos. A la Yenny, la pràctica de l’esport l’ha ajudat a millorar l’autoestima. Per sort, cada cop més clubs esportius creen equips amb joves amb discapacitats, sigui física o intel·lectual. El Girona i l’Espanyol també hi aposten, i moltes altres entitats catalanes. En el Barça, el Fundació Genuine l’integren 28 persones, set de les quals són dones. “Ens tracten com professionals”, diu aquesta jove futbolista, una percepció que la fa sentir més a prop de la jugadora que més admira: la Mapi León.