La lliga saudita
Al-Hilal, Al-Ahli, Al-Fateh, Al-Fayha, Al-Ittihad, Al-Nassr i Al-Ettifaq. Tots em semblen el mateix. M’agrada el futbol internacional però això de la Saudi Pro League és una enganyifa de molts milions. Tenia raó Toni Kroos. Anar-hi, més enllà d’omplir-te la butxaca de petrodòlars, és una pèrdua de temps. A l’alemany el van xiular durant la supercopa molts ciutadans del país sense saber que ells són les primeres víctimes del règim, no només pel futbol sinó per tot. Reporters Sense Fronteres ha col·locat el règim en el lloc 161 de 167, del total de països analitzats del món, pel que fa a la llibertat de premsa, que es diu aviat. Quant a democràcia, ocupen el lloc 159. Per vantar-se’n, segur.
El futbol i la societat occidental no només no castiguen un dels pocs països que s’autodefineixen com a dictadura sinó que els premien i els ovacionen. La supercopa espanyola ha quedat en no res al costat de la grossa. El mundial del 2034 se l’ha quedat el rei Salman i la seva família, que són els que financen tota una lliga no només farcida d’antigues glòries sinó de jugadors, com el terrassenc Àlex Collado i el sabadellenc Cristian Tello, que s’embutxaquen uns jornals formidables.
Ja sabem que el Barça, en el mercat futbolístic, ha quedat anorreat per la seva pròpia incompetència i per l’emergència d’inversors d’aquest estil. A l’estiu Neves i Brozovic, dos dels migcampistes pels quals el club havia demanat preu, no van trigar ni trenta segons a acceptar les ofertes que venien del desert. No guanyaran ni una lliga important, ni una Champions, ni tan sols una trista Europa League, però la família s’ha de mantenir i hauran de fer allò que als futbolistes no els agrada gens, la declaració de la renda. I, si no, pregunteu-ho a Cristiano, Neymar i Benzema.
A banda d’acceptar jugar en equips dels quals ningú recordarà el nom, viure a l’Aràbia Saudita és fer-ho en una veritable bombolla. A l’estiu les temperatures s’enfilen ràpidament fins als 50 graus a les poques ciutats que hi ha. Només pots quedar-te a casa o ficar-te als grans magatzems comercials o centres de luxe, que tenen l’aire condicionat a màxima potència. Un paradís.
Per culpa del petroli i pel seu lideratge a l’OPEP, no només és un estat molt contaminat, sinó que viu dels combustibles fòssils i ja sabem quines conseqüències climàtiques provoquen, si bé és cert que la culpa és més del comprador –o sigui, tots nosaltres– que del venedor.
No espereu, això tampoc, que aquesta lliga –de la qual no sé ni qui va primer ni qui va últim– acabi tenint una versió femenina. Fins fa pocs anys, les dones no conduïen, no podien anar als Jocs Olímpics i no podien entrar als estadis. La família reial patrocina ara una operació estètica que consisteix a dissimular quin és el paper de la dona en la seva societat, però tots recordem els comunicats de la federació espanyola sobre com s’havien de comportar les aficionades a Riad.
El país, o aquesta immensa multinacional és, tinguem-ho en compte, un dels inversors favorits si el Barça cau en desgràcia econòmica i esdevé societat anònima. Aviat s’adonaran de l’error d’abocar milions en un campionat amb repercussió zero fora de les seves fronteres i repetiran l’esquema de Qatar o els Emirats Àrabs, invertir a Europa.