És Rubiales i no és Rubiales
Tornarà Luis Rubiales del Carib per posar-se en mans de la justícia espanyola? L’escorcoll que la unitat central operativa de la Guàrdia Civil, en coordinació amb la fiscalia anticorrupció, va fer a la seu de la federació espanyola, feia rescatar conceptes com “vergonya” i “escàndol” associats al futbol espanyol. Res de nou. Greu, tant com vulguin. La jutgessa ordenava l’escorcoll per indicis de presumpte blanqueig de capitals, administració deslleial i corrupció entre particulars. Poca broma. Amb diverses detencions, entre les quals no van poder fer efectiva la de Rubiales, que resulta que fa setmanes que és a la República Dominicana. Inhabilitat tant per la FIFA com pel tribunal administratiu de l’esport, l’expresident té pendent encara el judici a l’Audiencia Nacional pel petó no consentit a Jennifer Hermoso. Un petó, i tot l’escàndol que el va seguir, sense el qual probablement Rubiales continuaria tan ample presidint la federació, per més escàndols i indicis que acumulés abans de l’acció que va fer la volta al món.
Se n’ha anat –per força– Rubiales, però no ha canviat res. Ni tan sols han convocat eleccions. Curiosament, l’escorcoll va arribar hores abans que s’hagués de reunir la comissió gestora per convocar-les. Com si no haguessin tingut prou temps. Mesos. Més de mig any, de fet, després de la dimissió del president. Pedro Rocha, que va passar de ser mà dreta de Rubiales com a vicepresident econòmic a president de la gestora, ha anat fent la viu-viu. I no hi ha manera, de moment, que surti ningú que es vegi capaç de liderar una revolució de debò, més enllà de la voluntat anunciada del periodista Carlos Herrera, que ha hagut d’insistir que no és cap broma, això que es vol presentar. Com és que, en aquest context, envoltats d’escàndols i conscient tothom que fa falta una regeneració profunda, costa tant trobar la manera de fer net? Algú podrà i voldrà lluitar contra el model clientelista de les territorials? I el CSD, és a dir, el govern espanyol, no hauria de fer alguna cosa més que el paperot que ha fet des que va esclatar l’escàndol?
Ara la preocupació dels espanyols és que la vergonya que s’està investigant acabi afectant en l’organització del mundial 2030, que comparteixen amb Portugal i el Marroc. N’hi ha que tenen por fins i tot de perdre la final que donaven per feta per a Espanya, més concretament –no fos cas que algú es posés nerviós– per al Santiago Bernabéu. També tindria el seu què que la FIFA, amb tot el seu historial d’acusacions de suborn, frau i assignacions sota sospita, castigués la brutícia.
Fa pudor tot el que ha tocat Rubiales, però no és només Rubiales. El mal és estructural. Ell tenia la barra, això sí, de postular-se com l’home que havia d’aportar la frescor i la transparència després de gairebé tres dècades de villarisme. Villar va caure pel cas Soule, una presumpta trama de corrupció que encara s’està investigant i que, precisament, fa uns mesos va reaparèixer quan la federació catalana va comunicar que li havien robat documentació confidencial sobre el cas. Perquè a Catalunya tampoc ens n’escapem, de les ombres i les sospites. No cal anar a Madrid per col·leccionar embolics relacionats amb la federació. Ni els escorcolls no venen de nou. Quin panorama.