El 26 de gener del 2012 a Ate­nes jugava en el Panat­hi­naikòs Saras Jasike­vi­cius. Allà a Grècia, d’on és la seva dona, va néixer Lukas. Saras va aca­bar la car­rera jugant en el Zal­gi­ris el 2014 i va pas­sar a la ban­queta litu­ana d’aju­dant pri­mer (20214-2016) i de pri­mer entre­na­dor després (2016-2020). Durant aquest temps el seu fill Lukas ja tenia la pilota a les mans al país amb més bas­quet­bo­lis­tes per metre qua­drat on l’esport de la cis­te­lla és més impor­tant que el fut­bol. Quan Jasike­vi­cius va fit­xar pel Barça l’estiu del 2020, el seu fill tenia 8 anys i l’abril del 2021 ja va ser donat d’alta fede­rat a Cata­lu­nya. Ho va fer en el bàsquet de base del Barça. Fa qua­tre dies Lukas Jasike­vi­cius va aixe­car el títol de campió d’Espa­nya de selec­ci­ons autonòmiques a San Fer­nando defen­sant la samar­reta de Cata­lu­nya. Saras va fer una publi­cació a Ins­ta­gram: “La mare, grega; el pare, lituà, i Lukas, de Cata­lu­nya”, amb una foto de Lukas amb la samar­reta cata­lana. Sen­ti­ment català i culer. Jove de 12 anys a qui els com­panys d’equip van esco­llir com a capità amb Jordi Ruiz. Diuen de Lukas que és un noi sem­pre amb un som­riure, que trans­met ale­gria, com­pe­ti­tiu, amb punts a les mans, bona mà, dema­nant opinió al selec­ci­o­na­dor Rubén Muñoz i els aju­dants per millo­rar, pen­dent de la pista i de fora, por­tant la bossa a un com­pany lesi­o­nat... Cata­lu­nya i la FCBQ –les minis van ser bronze– con­ti­nuen sumant èxits. El català i culer Lukas, un crac. Com el pare. I amb el dor­sal 13 a l’esquena. Com el seu refe­rent.