El relleu mixt de marató de marxa
El 21 d’abril a Antalya, en el decurs del mundial de marxa per equips, es disputarà per primera vegada en un gran campionat el relleu mixt de marató de marxa, la penúltima ocurrència de World Athletics i el COI. La prova, amb la participació de la terrassenca Cristina Montesinos, serà classificatòria per als Jocs de París. L’anunci d’aquesta modalitat ja va aixecar en el seu moment molta polseguera. En cap cas es va tenir en compte l’opinió de marxadors i tècnics, i es va programar amb molt poca previsió, a poc més d’un any vista dels Jocs. D’entrada, aquest singular relleu no va engrescar molts adeptes, però amb la desaparició dels 50 km –es mantenen els 20 km– i amb l’espasa de Dàmocles penjant per sobre de la continuïtat de la marxa dins el programa olímpic, molts especialistes han hagut de fer un exercici de supervivència. Adaptar-se o morir. Els relleus estan formats únicament per dos marxadors, un home i una dona. El marxador recorre 11,195 km en el primer relleu i 11 km en el tercer, i la marxadora, 10 km en el segon i en el quart. La qüestió és què han de fer els atletes els 40-45 minuts mentre s’esperen a rebre el testimoni per tornar a competir. Amb bon criteri, la federació espanyola va organitzar una prova de relleus a València amb els principals marxadors estatals. El Centre d’Investigació de la UCAM va marcar un protocol a seguir i va analitzar fins a 27 paràmetres dels participants. Molts d’aquests estudis es podrien haver estalviat amb un relleu més lògic, format per dos marxadors i dues marxadores.