L’arribada de Cyrus Monk
La primavera avança de manera accelerada i, abans que el Giro doni per tancades les clàssiques, encara tenim dues entregues del Tríptic de les Ardenes: la Fletxa Valona demà i la Lieja-Bastogne-Lieja, la degana, diumenge. Abans-d’ahir vam veure que Mathieu van der Poel, que sumava el seu sisè Monument en la París Roubaix, és humà en l’Amstel Gold Race –el seu salt per esquivar un bidó rebotat mentre rodava al grup perseguidor, amb Roger Adrià en l’escapada, ho posa en dubte– i, ara que aquesta velocitat informativa ho acapara tot en els temps que ens ha tocat viure, cobra força l’arribada de Cyrus Monk al velòdrom de Roubaix, l’endemà que Juan Ayuso guanyés la volta al País Basc, que marca el punt d’inflexió de la temporada.
Monk (Warragul, 1996) sembla un dels nòmades esportius que ens han envaït les carreteres de les comarques gironines, amb bigoti i cabellera. El corredor del Q36.5 que dirigeix Àlex Sans va ser l’últim en l’Infern del Nord, a 48 minuts de MVDP, i va arribar fora de control. Monk, que va punxar tres cops, també va rodar sol molt temps i va fer una mitjana de 41,6 km/h. Hauria superat Fabian Cancellara el 2010 (39,3). Espartac, doble campió olímpic i triple vencedor a Roubaix (també 2006 i 2013) a més de Sanremo, duia una bici que avui en dia li canviarien, afegint-hi diners, per les sabates que llueixen aquests cicloturistes. Nutrició i entrenaments a banda, després ens posem les mans al cap amb les caigudes i les seves conseqüències.