L’esport és cultura
Demà celebrarem la diada de Sant Jordi, una de les festes més populars a Catalunya on la cultura té un paper protagonista i els escriptors veuen reconeguda la seva feina. Any rere any, l’esport té una presència més destacada a paradetes i aparadors. Les editorials aprofiten aquesta data tan assenyalada per publicar novetats. N’hi ha un munt de diferents tipologies per a tots els públics: biografies adreçades a un lector encuriosit per les trajectòries vitals dels seus ídols; assajos i investigacions centrades a aprofundir en les raons històriques, polítiques, socials o econòmiques d’un esdeveniment o institució rellevant; o miscel·lànies dedicades a recaptar fons per a causes solidàries.
Tanmateix, ens trobem davant d’un fet molt recent que cal agrair, entre d’altres, als autors que van lluitar per aconseguir reduir la bretxa entre la cultura popular i l’acadèmica. Manuel Vázquez Montalbán va ser un dels més destacats. Sense la seva figura no es pot entendre com l’esport i el futbol han esdevingut temàtiques valorades pels escriptors. I, alhora, com aquests literats s’han convertit en referents mediàtics amb les seves intervencions en diaris i tertúlies esportives.
Potser ara seria el moment de fer un pas més en aquesta direcció. Una de les contribucions del futbol al nostre bagatge cultural, desconeguda per a molts, ha estat donar nom al programa de crítica televisiva referent a Catalunya, l’APM. A semblança de la seva secció “la televisió és cultura”, fora bo que els diaris esportius del nostre país n’incorporessin una de titulada “l’esport és cultura” en què diferents personalitats de la societat ens oferissin el seu punt de vista sobre un determinat esdeveniment o afició esportiva o es presentés alguna publicació. Bona diada de Sant Jordi i no us oblideu de regalar esport!