La continuïtat de Xavi
El Barça ja ha acabat la temporada pràcticament. En blanc. Només li queda com a al·licient lligar el segon lloc en la lliga, per assegurar-se la presència a la supercopa del proper any. I ara, la incògnita és saber qui serà el tècnic del conjunt culer el curs vinent. Darrerament s’està especulant amb la continuïtat de Xavi, i això, per mi, no tindria cap mena de sentit. Perquè més enllà dels resultats i del joc –insuficients sense discussió aquesta temporada– que ha protagonitzat l’equip que orienta i que podrien servir com a principal argument, ell ja va dimitir. Exactament el 27 de gener, després de perdre al Lluís Companys (3-5) contra el Vila-real i enmig d’una galopant crisi futbolística. I va explicar molts motius per plegar. Quan un entrenador pren una determinació així, ho fa perquè no es veu amb cor de seguir i perquè sent que el seu cicle s’ha acabat. Que finalitzés la campanya ja va ser estrany, i tampoc em va semblar malament que se li permetés culminar allò que va començar. Però que ara continués seria surrealista. I és que no ha passat res tan transcendent en aquests últims quatre mesos perquè la situació hagi canviat dràsticament. La sensació que tinc és que la seva etapa a la banqueta del Barça –almenys aquesta, qui sap què pot passar en el futur– ja està. Ell també ho pensava quan va anunciar el seu adeu en diferit. “El club necessita una il·lusió de cara a la temporada que ve”, va dir aleshores. Xavi va decidir que fins aquí i penso que l’entitat ha de girar full.