Les adversitats no es trien. I o bé et fan més fort, o bé t’aclaparen. No solen haver-hi mitges tintes. I encara menys en el món de l’esport, en què l’èxit i el fracàs es toquen pels extrems. I l’Uni Girona es troba ara mateix en aquesta disjuntiva, en un moment en què ha de demostrar com li afecta la negativitat que l’envolta. Si el reforça i l’empeny a superar el que ara sembla una quimera o bé cau definitivament al fons del pou d’una temporada que, si ara haguéssim de fer balanç, no seria gens galdós. Demà comencen els quarts de final de la Lliga Femenina de bàsquet i les gironines afronten el seu duel contra el Jairis enmig d’una boirina que no posa les coses gens planeres. La ruleta gira i la boleta sempre cau a la casella equivocada. La darrera adversitat, l’anunci de Laura Peña de deixar provisionalment el bàsquet per motius de salut. Un cop dur per al vestidor però, sobretot, per a una jugadora jove que lamentablement ha tastat massa aviat la part fosca de l’esport, aquella que et demostra que no sempre és una professió per a privilegiats. La seva retirada deixa l’equip tocat però amb l’obligació de sobreposar-se. El Jairis l’espera amb totes les ganes del món. Al capdavall, quasi és més una batalla mental que no pas tàctica. Perquè si analitzem l’equip murcià, jugadora per jugadora, estaríem tots d’acord que no té el nivell esportiu de l’Uni. Però, mentalment, estan en unes circumstàncies totalment oposades. I, a aquestes alçades, és un factor determinant. Però, fins i tot nedant contra corrent, aquesta eliminatòria està en mans de les gironines. La qualitat hi és. La confiança i la maduresa les hi han de posar. No hi ha excuses. Aquesta és la darrera oportunitat per salvar la temporada. No en queden més. I sempre hi ha la opció de buscar excuses com a justificants quan es creu que el mal no té cura. Però aquesta no hauria de ser la via, tot i que algunes declaracions semblen dirigides a adobar el terreny en aquest sentit. No es tracta de discutir si estan justificades. Cal valorar si la verbalització en públic és la millor opció en aquest moment. Si motiven o bé estoven una plantilla ja prou masegada. Si fan modificar actituds arbitrals o bé encara és més contraproduent. Si és una pedra des d’on iniciar l’escalada o bé que et fa empassegar. Aquí no tots en posaríem d’acord i només els resultats acabaran determinant si ha estat la via correcta. En aquest sentit, demà es començarà a flairar cap a on es decanta la balança. Una eliminatòria a anada i tornada, amb un primer round a Alcantarilla que serà determinant. Les murcianes ja saben què és guanyar l’Uni a casa i la classificació per als play off és una fita històrica que les embala. Amb Ana Montañana a la banqueta –escollida millor entrenadora de la lliga 23/24 –, que va substituir Èric Surís amb la temporada ja iniciada, l’equip s’ha transformat totalment i la trajectòria dels darrers partits les avala per no renunciar a res. L’Uni, per la seva part, arriba amb dubtes i amb inconstàncies que s’han perllongat durant tots aquests mesos. La qüestió és si sabrà fer taula rasa. Si, malgrat ser conscient que les adversitats no es trien, tindrà la mentalitat per empoderar-se i sobreposar-se. Si de la quimera en fa una motivació. És tan senzill i tan complicat com això. Ahir es complien nou anys del primer títol de lliga de les gironines, nascut de la motivació, de les ganes i de la fe. Circumstàncies molt diferents, les que hi ha ara sobre la taula. Però el motor per afrontar-les hauria de ser el mateix.