La mare de tots els derbis
El 14 de maig d’ara fa un any, Xavi lligava la seva primera lliga com a entrenador del Barça amb una victòria carregada de morbositat a Cornellà-el Prat. Li va tocar somriure al Barça i li va tocar plorar a l’Espanyol perquè amb aquella derrota l’equip blanc-i-blau quedava moribund a quatre punts de la salvació. El Barça va sentenciar el títol aquella nit i va donar una estocada mortal al veí d’escala, que acabaria baixant a segona. La resta ja la recordaran vostès: els jugadors van celebrar la lliga a la gespa fent una rotllana i van acabar marxant cames ajudeu-me cap als vestidors davant una invasió de camp vergonyosa per part de radicals de l’Espanyol. Era la jornada 34. Casualitats de la vida, dissabte torna a haver-hi derbi català a primera i també serà en la jornada 34. Ara amb protagonistes diferents i un context més amable. Aquesta vegada no hi haurà el drama del descens pel mig. Tampoc cap lliga a celebrar, és cert. Però sí que serà un derbi històric perquè el Barça i el Girona seran equips de Champions la temporada vinent i això és una fita històrica del futbol català. Hi haurà en joc un bitllet per a la pròxima supercopa però, més enllà del segon lloc que persegueixen tots dos equips, la mirada cal posar-la en la festivitat que es respirarà a Montilivi. Estem davant un derbi de Champions. S’esgoten els elogis per a Míchel i el seu Girona. El que està fent aquest equip és increïble. Lewandowski i Dovbyk estan a punt. Un derbi per gaudir-lo i l’endemà, a dinar a ca la mare (o la sogra), que és el dia.