Pessigueu-me, no m’ho crec!
Ahir el Girona va materialitzar la seva classificació per a la Champions League 2024/25. Ja és un fet. Ja es pot palpar, ja es pot celebrar. És un fet històric, tal com va dir Míchel Sánchez ahir a la roda de premsa. Feia mesos, setmanes i dies que tots somiàvem amb aquest dia i al final el destí va marcar que seria contra tot un Barça. La primera victòria a Montilivi contra el conjunt blaugrana, remuntant en tan sols dos minuts i amb un protagonista per sobre de tot, Cristian Portugués. Volíeu èpica? Doncs dues tasses. Assimilar aquest fet és complicat, és un exercici que haurem d’anar fent a mesura que passin els dies. Aquest equip no es vol aturar aquí, però, si m’ho permeteu, jo sí que m’aturaré un moment en aquest instant perquè pugui ser etern. Després d’una celebració espontània a peu de gespa, vam poder sentir per primer cop a la història l’himne de la lliga de campions al feu blanc-i-vermell. Molt atent va estar Albert Bassas, speaker del club, per fer embogir Montilivi amb una tornada que a molta gent li va posar els pèls de punta. Ara bé, cordeu-vos el cinturó, perquè el pròxim curs això es podrà viure amb totes les sensacions possibles. A vegades, costa escriure quan les emocions floreixen, quan els sentiments es retroben i quan la felicitat et fa posar coses que no voldries. Però què hi farem, avui vull relatar que el Girona viurà un curs ple d’emocions, i el futbol també és això. Cal valorar-ho, defensar-ho i celebrar-ho. A Girona, tothom es pessiga.