Araujo, sí
Darrerament s’ha instaurat un debat en l’entorn del Barça en què es discuteix la conveniència o no de la venda de Ronald Araujo. Jo soc dels que pensa que no, que el Barça no ha de vendre el defensa uruguaià. L’únic argument convincent que trobo a despendre-se’n és, és clar, els diners que percebria el club, necessitat de líquid, però crec que seria un error i que el club hauria d’intentar reunir aquests diners venent altres peces. Perquè Araujo és, amb els seus defectes, que els té, un dels jugadors més diferencials que posseeix l’equip culer en la plantilla. Ara és més difícil sostenir això, després de l’eliminatòria contra el PSG, en què va equivocar-se en una acció que va tenir conseqüències fatals per a l’equip blaugrana, però així ho penso. Sí que és cert que aquest curs, en la línia col·lectiva, no ha estat bé, però en el passat va demostrar el nivell que té i, de fet, mitja lliga (2022/23 va ser responsabilitat seva, sostenint l’equip en multitud de partits amb accions defensives de moltíssim mèrit, evitant gols que van impulsar victòries. Per tant, no trobo que sigui una bona idea per a un equip que vol créixer perdre un dels millors centrals del món. Sincerament, no en veig, en plenitud, ara mateix, gaires millors que ell. Li costa amb pilota? Sí, però crec que tot el que dona sense compensa la resta. Un equip que aspira a atacar a camp rival, deixant un latifundi a l’esquena de la seva defensa, necessita un central del seu perfil: ràpid, present sempre en l’emergència i superior en els duels. No és casualitat que sigui dels pocs en la plantilla pels quals clubs europeus estiguin disposats a fer una gran inversió. En aquest debat opino: Araujo, sí.