L’ambició és desmesurada?
Aquesta és una de les preguntes que sento en l’entorn de l’aficionat del Girona. Evidentment, no vull generalitzar, però a Montilivi costa de gaudir dels èxits. Sempre es pensa més en el dia de demà, en escenaris que segurament no pots controlar, ni tampoc t’hi has trobat mai, que no pas en el moment. Aquest cop és la Champions, però fa uns anys va ser l’ascens a primera. “Vols dir que interessa?” vaig sentir a dir. Estic molt d’acord que el que s’ha de prioritzar és la lliga, com diu Quique Cárcel o Míchel Sánchez. És la condició sine qua non del projecte blanc-i-vermell. Sense ser-hi, seria tot més complicat. Ara bé, tampoc cal llençar res, ni tirar per la borda cap competició. Si és que ja ho diu Míchel: “Aquest equip encara no ha tocat sostre. Si algú es pensa que l’any que ve ens passejarem a la Champions, va equivocat. També voldrem guanyar.” Sembla una obvietat, però rere les paraules del madrileny hi ha un discurs d’ambició revolucionari a Girona en què la prudència i el conservadorisme és present a totes, o a quasi totes, les sobretaules dels dinars familiars. Cárcel ja treballa per confeccionar la millor plantilla i ser competitius en les tres competicions que, per primer cop, s’haurà d’afrontar. No és un repte fàcil, diuen que hi ha molts equips que després d’una gran temporada, vegeu el Màlaga o el Vila-real en els seus respectius anys a la Champions, han tingut problemes per mantenir-se. Aquí, crec que això no passarà i l’ambició i les ganes faran encara més fort el club.