Kylian Mbappé ja és del Real Madrid. El campió de lliga i d’Europa fa un salt de qualitat més i es reforça amb el que per mi és des de fa temps el millor futbolista del planeta. No tinc arguments per pensar que el fitxatge no serà un èxit, realment. Mbappé és un jugador d’una altra dimensió, que no crec tampoc que tingui problemes per encaixar en l’esquema de Carlo Ancelotti, tot i que disfruti més jugant pel sector esquerre de l’atac, la zona on es mou Vinícius. Aquest darrer curs al PSG, Luis Enrique l’ha posat la majoria de partits de davanter centre, escortat per 2 extrems, i se n’ha sortit; per tant al Real Madrid se li entreveu que segueixi en aquesta línia i actuï en una posició més centrada sense haver-se de trepitjar amb el brasiler. Així que li queda un equip temible, al conjunt blanc. Veient el panorama, alguns diuen “game over ” per a la resta de competidors, tant a la lliga com a Europa. Obliden, però, que això és futbol, un esport col·lectiu, en què juguen 11 contra 11, i que tots dos equips volen guanyar. És un tòpic, però és la veritat. La presència de Mbappé al Real Madrid ha de resultar– i segur que ho fa– un estímul extra per a la resta de clubs, que veuen com s’eleva, encara més, el llistó. I al Barça, el seu principal competidor a la lliga, no li queda altre remei que mirar-se a si mateix i treballar per apujar el nivell. Als despatxos, per encertar-la aquest estiu amb les incorporacions que li fan falta en posicions clau –sobretot en el mig centre– i a la gespa, ara amb Hansi Flick al capdavant, responsable de construir un equip competitiu.