Un #MeToo en l’alpinisme?
Un vell protagonista d’aquesta contraportada, l’alpinista nepalès Nirmal Purja, torna a aparèixer ara per motius extraesportius. El 2019, el susdit va acaparar el protagonisme de la premsa generalista i especialitzada perquè va coronar els catorze vuitmils del planeta en només set mesos, un rècord mundial que l’any passat va esmicolar la noruega Kristin Harila, que va completar la mateixa sèrie en només 93 dies, poc més de tres mesos. Des de llavors, Nirmal Purja s’ha convertit en una celebritat en el món alpinístic. Aquella singladura ha quedat recollida en un llibre i un documental de Netflix, el seu perfil d’Instagram acumula més de dos milions de seguidors i la seva popularitat l’ha dut a crear la seva pròpia marca de roba tècnica i una fundació que porta a terme iniciatives solidàries.
Tot això, però, corre ara perill d’enfonsar-se com un castell de cartes perquè, en un article del New York Times, dues alpinistes l’han acusat de conducta inapropiada i assetjament sexual. Una d’elles és la finlandesa Lotta Hintsa, que explica que el març de l’any passat es va trobar amb Purja en una habitació d’hotel de Kàtmandu per parlar de possibles col·laboracions. El nepalès, segons el testimoni de Hintsa, va intentar besar-la sense consentiment, li va treure la camisa i els pantalons curts i també va provar de treure-li els sostenidors. Com que no va accedir a les seves proposicions, assegura que va acabar masturbant-se davant seu. L’altre testimoni del reportatge, signat per Anna Callaghan i Jenny Vrentas, és el de l’americana April Leonardo, que va contractar una expedició al K2 amb l’agència de Nirmal Purja el 2022. Assegura que el nepalès també va intentar fer-li un petó i que no va parar d’assetjar-la durant tota l’expedició, fins al punt que un dia va entrar a la seva tenda, li va agafar la mà i se la va posar a l’entrecuix.
L’alpinista nepalès, a través dels seus advocats, s’ha defensat a les xarxes socials i nega “inequívocament” haver fet res mal fet: “Aquestes acusacions són difamatòries i falses.” A més, també assegura que va proporcionar al New York Times proves i testimonis que avalen la seva versió i que avaluarà les possibilitats d’emprendre accions legals per defensar el seu honor i fer prevaldre la “veritat i la justícia”.
Més enllà d’aquest episodi, les autores de l’article citen les dades d’un estudi segons el qual el 47% de les dones i el 16% dels homes asseguren haver estat víctimes de conductes sexuals no consentides en les seves escalades. Em pregunto si el cas de Nirmal Purja pot desencadenar una onada de testimonis semblant al del moviment #MeToo en la indústria del cinema i més dones denunciaran actituds semblants d’altres alpinistes homes. De moment, la notícia ja ha tingut conseqüències perquè alguns patrocinadors del nepalès, com les marques Osprey i Scarpa, han suspès les seves col·laboracions amb ell. També molts alpinistes han mostrat el seu suport a Hintsa i Leonardo, com ara Kilian Jornet que, sempre encertat, denunciava “els greus riscos als quals s’enfronten les dones” en entorns d’alta muntanya. “Tenim la responsabilitat de garantir que, més enllà dels perills inherents a les muntanyes, el medi ambient sigui segur per a les dones”, continuava el català. Com la resta d’àmbits de la vida, l’alpinisme també s’ha de revisar perquè les dones puguin escalar muntanyes sense la necessitat d’haver d’estar pendents que un company home les sotmeti a la violència masclista.