‘Recalculant’
El Barça de Laporta recalcula l’itinerari sobre la marxa com si fos el navegador d’un cotxe. Pel camí ja ha deixat tirats a la cuneta primer Ronald Koeman i després Xavi Hernández, però no passa res. Ja ho deien ells, “és el que hi ha”. El rei ha mort, visca el rei. El que importa és que Hansi Flick ja pilota la nau. Ell no trobarà a faltar Kimmich ni ningú; a ell no se li lesionaran ni Ter Stegen, ni Balde, ni Araujo, ni De Jong, ni Pedri, ni Gavi; amb ell Lewandowski rejovenirà cinc anys com a mínim, els adolescents jugaran com futbolistes consagrats i l’equip convertirà en gol no pas el 40% sinó el 80% de les ocasions que generarà. Els líders estiraran el carro en la victòria i en la derrota, contra el Madrid i a Leganés; l’equip serà mentalment més dur que una roca i, físicament..., volaran durant els 90 minuts, però a partir del 60 seran imparables. Això sí, a ell, a Flick, no el torpedinaran des de dins del club i només li demanaran que guanyi. I si sona la flauta, potser l’LFP concedirà al Barça la regla de l’1 a 1 per fitxar i els àrbitres aparcaran l’escrache que li van fer al Barça la temporada passada a compte de l’afer Negreira. Tot és possible.
Sense paraigua
Joan Laporta va apel·lar al millor Barça de la història per rescatar el club d’una de les seves pitjors crisis, però tres anys després el més calent és a l’aigüera i ni ell mateix ni cap dels que l’envolten sembla respondre a tot allò que va fer gran el club en el seu primer mandat. I després de tres directors esportius i tres entrenadors en tres anys, no es pot deixar de veure la falta de rumb, la falta de criteri i la falta de projecte. Tant de bo Flick tingui més sort que Xavi, perquè la temporada serà més suportable, tant a dins com a fora, però costa imaginar un objectiu més elevat que salvar els mobles d’aquest segon mandat. En canvi, si resulta que Flick no és David Copperfield i les adversitats no desapareixen, només hi haurà un culpable, i no serà ni Flick ni Deco (que no decideix). A partir d’ara, les responsabilitats i les crítiques han de ser per al president Laporta i l’entorn que tan bé l’ha aconsellat fins ara.
Autocrítica
Maltractar figures emblemàtiques del barcelonisme i de la història del club és una mala jugada i sens dubte restarà a l’hora del balanç. Però enganyar-se i enganyar els socis encara pesarà més. I culpar l’entrenador del baix rendiment de l’equip aquesta temporada, és enganyar. Vendre que la plantilla del Barça era prou bona, àmplia i equilibrada per competir amb els grans clubs d’Europa o aspirar a tot, és enganyar. Enrocar-se amb Lewandowski (35), amb els Joãos o amb qui proposin els agents de capçalera (Jorge Mendes i Pini Zahavi) i vendre que amb això es podrà competir d’igual a igual amb el Madrid de Mbappé i Vinicius o el City de Haaland i Guardiola, és enganyar. Sobredimensionar la Champions femenina i la d’handbol és enganyar-se i enganyar. Utilitzar Deco per blanquejar una presa de decisions esportives basades en impulsos, interessos i tribunerisme més que en un criteri professional, és enganyar. I si continuen enganyant-se, no només no faran créixer el Barça, sinó que el faran més petit.
