Tradicions de juliol

El juliol, lleu­ger i murri, s’ama­neix de cos­tums que, amb la sere­nor del temps més pau­sat, esde­ve­nen tra­di­ci­ons que cusen la nos­tra vida. Les pri­me­res remu­lla­des de l’any a la Costa Brava; cami­nar a ple sol anhe­lant asse­de­gat les ombres de la ciu­tat; els sopars impro­vi­sats a la fresca; els nostàlgics rui­xats efímers; les menor­qui­nes com a calçat impres­cin­di­ble o els pan­ta­lons curts que exhi­bei­xen cofois els genolls pelats de la infància.

Entre cos­tums que fem tra­di­ci­ons par­ti­cu­lars, l’esport revis­cola. Euro­co­pes, mun­di­als o jocs olímpics; el so del peda­lar llunyà dels ciclis­tes que endol­ceix la mig­di­ada des­per­tant-nos en l’inici del port de mun­ta­nya o a la pan­carta de l’últim quilòmetre d’una etapa monòtona i pla­nera que es resoldrà en l’esprint tre­pi­dant; els rumors utòpics del mer­cat fut­bolístic que de tant en tant aca­ben amb el feliç anunci d’un fit­xatge il·lusi­o­nant per a una tem­po­rada per escriure que comença amb les revi­si­ons mèdiques; entre­na­ments a sol i serena i els pri­mers par­tits amis­to­sos, assa­jos mal­des­tres i avor­rits que ser­vei­xen perquè l’afi­ci­o­nat silenciï el cuquet inte­rior de viure i sen­tir de nou el fut­bol.

A poc a poc, l’acti­vi­tat espor­tiva s’acce­lera perquè la com­pe­tició espera a la can­to­nada men­tre nosal­tres anem pen­sant en el meres­cut des­cans per fugir de les cabòries diàries, però en aquesta esca­pada que ens ha de trans­for­mar obli­dem que la vida es viu en els cos­tums ama­gats que ens regala també el juliol.