Con­fiança plena, però costa man­te­nir la calma. Bagatge i experiència per recons­truir equips, però costa man­te­nir la calma. Con­trol del mer­cat amb suport o sense del City Foot­ball Group, però costa man­te­nir la calma. Aquest és el neguit que per­se­gueix els afi­ci­o­nats del Girona. I és clar que costa man­te­nir la calma quan ha mar­xat la mei­tat de l’onze titu­lar tipus de la tem­po­rada pas­sada, un any per recor­dar tota la vida que va per­me­tre al club que­dar en ter­cera posició en la lliga i acce­dir a la Cham­pi­ons Lea­gue. Ni Eric Gar­cia, ni Aleix Gar­cia, ni Savinho, ni Yan Couto, ni Dovbyk seran pre­sents al nou Girona, un nou equip que dis­po­sarà del mateix capità i timo­ner, Míchel. I també és per això que s’ha de man­te­nir la calma. Sonen noms, i en sona­ran més. S’ini­ci­a­ran ope­ra­ci­ons per con­trac­tar objec­tius, i d’altres es tren­ca­ran i pro­vo­ca­ran neguit, però el Girona i, sobre­tot, tots aquells que pre­nen deci­si­ons espor­ti­ves estan habi­tu­ats a la recons­trucció. No ho estan a fer plan­ti­lles acos­tu­ma­des a com­pe­tir cada tres dies en tres com­pe­ti­ci­ons simultànies com són la lliga, la copa i la Cham­pi­ons Lea­gue. I aquí torna a aparèixer el neguit per damunt de la calma. El peix que es mos­sega la cua. Les tra­di­ci­ons d’estiu. Les nits calo­ro­ses. Un bon gelat. Pro­ba­ble­ment ni Qui­que Cárcel ni Míchel Sánchez saben com s’aca­barà tan­cant a hores d’ara la plan­ti­lla que haurà de com­pe­tir, com a mínim, del setem­bre al pro­per gener. No serà com vol­drien ells. Ni tam­poc vostès.