El Girona acaba la pretemporada guanyant tan sols un matx, una situació totalment contrària al curs passat, quan va acabar invicte durant la preparació d’estiu, amb cinc triomfs en set partits. Aquesta dinàmica ha deixat un regust amarg, ja que he vist moments en què l’equip semblava perdut sobre el terreny de joc. El més preocupant, però, és la gestió del joc amb pilota. Les paraules de Míchel ressonen amb força: “Estic preocupat perquè hi ha coses que no controlo a l’equip.” I té tota la raó, ja que les sensacions són poc esperançadores. A més, la lliga comença en un context en què el mercat de fitxatges està en plena ebullició, amb molts equips que encara no tenen una estructura clara i que afronten la competició amb nombrosos fronts oberts. Aquesta falta de serietat no ajuda, i la realitat és que és una pena que el mercat no es tanqui abans que comenci la lliga, cosa que generaria més estabilitat. Els efectes dels Jocs Olímpics i de l’Eurocopa han estat evidents, i han impedit que el Girona, i altres equips, puguin fer una pretemporada digna d’un club professional. Les paraules de Míchel indiquen que ell mateix és conscient que aquest curs serà complicat, i no és estrany, tenint en compte que la competició arrenca dijous i que, en poc més d’un mes, també començarà la Champions. L’exigència serà màxima, amb més d’un partit per setmana. L’equip ha de buscar la manera de trobar sensacions i és impossible no confiar-hi amb la feina de Míchel i l’equip.