Vitor Roque no és el clàssic fitxatge de qualitat objectiva caigut en desgràcia per la pressió mediàtica del Camp Nou, el jugador contrastat en una lliga competitiva que s’ha bloquejat per la idiosincràsia del Barça, o fins i tot, la promesa de futur pagada a un preu raonable per veure si sonava la flauta i se’n podria treure un benefici econòmic sensat. Totes aquestes circumstàncies entren dins l’error comprensible de qui ha de prendre decisions específiques per construir una plantilla competitiva i evidentment, seria fàcil d’explicar davant l’opinió pública.

Per això el silenci de la direcció esportiva davant el cas fa que l’error concret sigui escàndol i la desinformació silenciosa, una manera de tapar l’enèsim moviment de mercat en què el Barça és la plataforma per beneficar els familiars, amics,i coneguts d’una junta basada en el nepotisme com a forma de govern: el problema no és el jugador, sinó la forma de procedir per portar-lo en temps de penúries econòmiques.

En primer lloc, sense entrar a fons en el sobrecost del preu, el Barça va seguir fent tractes amb André Cury, el comissionista que ha exprimit el club amb presidents diversos a canvi de no sabem ben bé què, o sigui, salten directives però les sangoneres estructural segueixen. En segon lloc, és el costum d’imposar rèmores als entrenadors per interessos de representants lligats al Politburó del club, i en tercer lloc, la junta s’està venent les joies de la iaia per invertir els diners en jugadors que no aporten un retorn i personifiquen la imatge d’una entitat dirigida per personal extern al mateix Els poders fàctics mouen des de les bambolines els fils de la direcció del club.

Per tant, el cas Vitor Roque requereix una explicació en temps de no explicacions, una clarificació del perquè quan el perquè ja és prou clar a ulls de tothom, un asseure el soci i dir-li d’alguna manera clara perquè es van posar 60 milions a sobre la taula per un jugador no volgut per Xavi, descartat en dues setmanes per Flick, i lligat professionalment al personatge que més ha cobrat del Barça els darrers temps a canvi d’un no res específic: qualsevol silenci sobre el cas només serà la confirmació de les sospites.