Els Jocs de París són els tercers en què, malauradament, hi participa un equip de refugiats, esportistes desplaçats pels conflictes bèl·lics i que a pesar del drama han pogut segellar la classificació per a la cita olímpica competint en inferioritat. A París 2024, l’equip l’han format 37 atletes, que han competit en dotze esports diferents. A més, cinc afganeses han desafiat el règim talibà, una fita de superació i de perseverança tenint en compte les circumstàncies polítiques i de degradació de la dona que afecten el país asiàtic. Les germanes ciclistes Farisa i Yulduz Hashemi i l’atleta Kamia Yousifi han fet ressonar la injustícia talibana al món representant el seu país, i la judoka Nigara Shaheen i la ballarina Manizha Talash han participat integrades en l’equip de refugiats. El COI no ha convidat cap autoritat talibana i ha identificat la participació afganesa amb la bandera anterior al règim talibà, reinstituït el 2021 quan es va posar fi a l’ocupació nord-americana. La b-girl Manizha Talash, denominació que s’utilitza per referir-se a les ballarines de la prova de breaking o breakdance, esport que ha tingut el bateig olímpic, va reivindicar la llibertat de les dones a l’Afganistan exhibint una capa en què s’hi llegia “Free afghan women” (“Dones afganeses lliures”). El COI no permet proclames polítiques durant la pràctica esportiva i va ser desqualificada. El seu acte de valentia, però, passa a l’imaginari col·lectiu com un dels grans moments dels Jocs de París 2024.