La maquinària ha dit prou?
Pareu la maquinària, això és incomprensible. Ja fa uns dies que molts futbolistes i entrenadors s’estan alineant favorablement a la possible vaga en el futbol professional per l’afany de diners de les federacions que genera un calendari atapeït i perillós per al futbolista professional, que es passa més temps recuperant que entrenant-se. “Els jugadors estan d’acord a abaixar-se el sou si juguen menys”, deia Carlo Ancelotti, tècnic del Madrid. “S’haurà d’anar a la vaga, ningú ens escolta”, deia Kounde, central del Barça. O les paraules de Míchel, entrenador del Girona: “El problema és que el calendari està saturat.” Tot i que el crit encara no és unànime, i la Champions ha desviat alguna atenció, al futbol professional fa temps que hi ha saturació de partits i, és clar, l’espectacle se’n veu ressentit. Sí, a la lliga de les superestrelles s’hi comença a notar que la maquinària d’ingressos televisius comença a pesar a les cames. Les aturades de seleccions, afegint-hi la nova competició, la Nations League, que ara han regulat, o els partits classificatoris per al mundial o l’europeu acaben ofegant les competicions de clubs, i això devalua una competició que cada cop perd més interès de l’espectador més jove. Costa creure que els calendaris es dissenyin per als veritables protagonistes, els futbolistes, i cada cop ens apropem més a una mercantilització total d’aquest espectacle. És trist. Cal mà dura contra les competicions, les federacions i els interessos. Cuidem el producte.