Fitxatges de tardor
El Barça de Flick és un petit gran miracle que té els culers fregant-se els ulls sense parar. No s’ha pogut reforçar en les posicions i la quantitat que caldria, però és capaç de llançar-se a la piscina amb una convicció, una autoestima, una fam i un compromís col·lectiu insubornables i alhora desconeguts. Les cròniques de l’estiu parlaven d’un gran fitxatge, Dani Olmo, i tècnicament és cert, però la història és incompleta, perquè hi ha dos reforços colossals a banda. El primer és aquest esperit col·lectiu, que és com jugar amb dotze, perquè fa millors tots els jugadors, transforma uns adolescents en futbolistes i permet convertir les adversitats en energia. Quan futbolistes, circumstàncies i entrenador s’alineen, passen aquestes coses. I el segon, el pou sense fons de la Masia. Veníem d’Ansu Fati. Koeman hi va afegir Gavi. Xavi va fer desembarcar Cubarsí, Lamine, Balde, Fermín i Fort. I Flick hi ha afegit Bernal, Casadó, Sergi (Domínguez), Gerard (Martín) i encara no ha acabat. Joan Laporta diu que la plantilla és millor que la temporada passada, però el que és cert és que sense aquest lobby juvenil –hi podríem afegir Pablo Torre, Eric Garcia, Pau Victor– no hi hauria plantilla ni l’equip seria líder invicte.
Bernal, Olmo, Fermin, Ter Stegen...
Sigui com sigui, la temporada és llarga i dura i sembla que al Barça se li pot fer més llarga i sobretot més dura. Flick va experimentar per trobar el pivot que l’equip necessita i el club no li va poder fitxar i va trobar Marc Bernal, però una lesió dels creuats l’ha d’eixat KO tota la temporada. Li van fitxar Olmo i el va convertir en pedra angular del seu equip, però el calendari passa factura i l’ha perdut per un mes llarg. El seu substitut natural era Fermín, però el virus FIFA se’l va endur per un altre grapat de setmanes. Diumenge passat a Vila-real, el tècnic va haver de donar descansa a Balde, Cubarsí i Casadó, per evitar mals majors, però algú deu estar burxant un ninot vestit de blaugrana, perquè Ter Stegen es va trencar el tendó patel·lar del genoll i també es perdrà el que resta de temporada. Tant de bo ja hàgim vist el pitjor, però les estacades indecents a l’altura del genoll de Lamine Yamal, la tolerància del col·legiat i la complicitat culpable del VAR no permeten fer-se grans il·lusions.
Venen reforços
Siguem optimistes. No hi ha vudú. Només mala sort. Tanta que algun dia s’ha d’acabar. I, a més, l’As, el Marca, el Chiringuito i Real Madrid TV ja estan concebent la campanya perquè els àrbitres protegeixin el xaval de les coces de desequilibrats i enemics del futbol. A més, al Barça li arriben reforços de tardor, que donaran una mica d’aire a la plantilla i a Flick. El primer a arribar ha estat Ansu Fati, que fa cinc anys va irrompre a l’equip com ho ha fet Lamine Yamal abans que les lesions se li enduguessin el somriure; només que s’acostés al seu nivell, seria el fitxatge de l’any. El mateix passaria amb De Jong, el següent a la cua de sortida de la infermeria culer, però no sabem la corda que tindrà el seu turmell, ni si Flick recuperarà la seva motivació, com ha recuperat la dels seus companys. I tot seguit, està anunciada l’arribada de dos presumptes titans d’aquest Barça, Gavi i Araujo. El primer, un baló d’oxigen per a un mig del camp tant dinàmic i exigit com el que ha inspirat Flick; el segon, un reforç de luxe per a una defensa en què Íñigo Martínez ha de jugar tots els minuts del món i encara gràcies. La cosa no només pot millorar.
