Parets verticals en comptes d’un BMW
El Piolet d’Or és un guardó que premia les millors activitats alpinístiques de cada any. El convoquen des del 1992 el Groupe de Haute Montagne i la revista Montagnes Magazine i des de llavors s’ha convertit en el reconeixement més important que pot aconseguir un alpinista o un escalador. En el palmarès del Piolet d’Or encara no figura cap català, tot i que l’escaladora Sílvia Vidal va rebre una menció especial en l’edició del 2021 per les seves “ascensions d’avantguarda i en solitari en grans parets d’arreu del món”. L’alpinista Marc Toralles va tenir possibilitats d’aconseguir-lo el 2023 perquè dues de les seves escalades van formar part d’una primera selecció de les millors activitats realitzades durant el 2022. Una d’aquestes activitats va ser l’obertura amb el també català Bru Busom de la via Ànima de corall al Siula Grande (6.344 m), als Andes peruans. L’altra va ser l’obertura amb el basc establert a Lleida Tasio Martín de la via Txoria txori a la punta Guillem Aparicio (5.700 m), un cim verge de l’Himàlaia indi que ells mateixos van batejar en memòria d’aquest escalador, que va morir mentre ascendia una via a la presa de Cavallers.
Marc Toralles (Barcelona, 1982) s’ha convertit amb tots els honors en un dels grans representants de l’alpinisme català modern. I això que va arribar a l’escalada gairebé de manera sobtada i a certa edat. Ben enfilada la vintena, tenia la seva vida prou encarrilada. Havia creat la seva pròpia empresa d’electricitat i electrònica i, segons va confessar en una entrevista a la revista Vèrtex, conduïa un BMW esportiu. Un dia, però, en una sortida a Bastiments va veure uns escaladors enfilats en una paret de la zona i va decidir que algun dia ho provaria. La seva parella li va regalar un curs d’escalada i se li va obrir un món nou. “Se n’ha penedit des del minut zero”, explica amb sornegueria a aquest diari. Tenia 26 anys i la roca el va enganxar fins al punt que pocs anys després va tancar la seva empresa i va deixar la vida convencional que duia fins llavors per dedicar-se plenament a la muntanya. Va formar-se com a guia i es va llançar a l’activitat d’elit.
Setze anys després de la seva introducció a l’alpinisme i l’escalada, Marc Toralles acumula un palmarès envejable. Entre les seves escalades més importants, ell mateix destaca la del Siula Grande. Per la dificultat de la via que va obrir amb Bru Busom, però també per les circumstàncies que van envoltar l’expedició. Quatre anys abans, el 2019, hi van fer un primer intent acompanyats de Roger Cararach, que va rebre l’impacte d’una roca i es va fer una fractura oberta que els va obligar a baixar de la paret. El segon intent al Siula Grande va ser la primera expedició de Toralles després de trencar-se els dos peus en un accident. Els metges li van insinuar que no podria tornar a la muntanya. Tres mesos abans de viatjar al Perú havia passat per una segona operació. Encara no estava del tot recuperat i una mula el va haver de traginar fins al camp base del Siula Grande, però l’expedició va tenir èxit i va servir per desmentir els pronòstics dels metges.
Toralles és ara a casa després de quatre mesos d’activitat. Ja pensa en una propera expedició la primavera que ve i, sobretot, anhela poder enfilar-se algun dia a les muntanyes més altes del món. Reconeix que, de moment, no pot assumir el cost d’una expedició a un vuitmil. “No som mediàtics i aquest és un esport petit. Som temporers i, si anem a muntanya per un projecte personal, gastem i no ingressem mentre dura l’expedició”, assegura amb certa recança.