De Rotterdam a Girona
El Girona no ha començat tan bé com l’any passat. De fet, era gairebé impossible. Han marxat els millors jugadors i els nous necessiten temps per aclimatar-se i entendre’s.
Si la temporada passada el Girona era dels més golejadors, ara, dels menys. Si la temporada passada hi havia un onze força clar, ara no hi ha un esquelet definit. En la lliga costa fer gols i sumar punts. En la Champions tampoc vam començar amb bon peu. Durant bona part del primer partit vam competir contra un dels millors equips d’Europa, però hi va haver trams en què el PSG va ser molt superior. Res estrany veient els pressupostos de cada equip.
Ara bé, tot això avui a tres quarts de set de la tarda quedarà en un segon pla perquè per primera vegada en la història del Girona FC hi haurà un partit de Champions League a Montilivi. El Girona s’estrena contra el Feyenoord de Rotterdam.
Rotterdam és la segona ciutat dels Països Baixos i es troba al delta que formen dos grans rius europeus plens d’història. No es pot explicar la Primera Guerra Mundial sense parlar del riu Mosa i no es pot explicar la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident sense parlar del riu Rin. Tampoc es pot entendre la riquesa d’aquella zona d’Europa, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg, sense parlar de les indústries a la riba d’aquests rius.
Rotterdam és el port més gran d’Europa i un dels més grans del món. La ciutat no destaca pels seus monuments (va ser pràcticament arrasada per l’aviació alemanya durant la Segona Guerra Mundial), ni per la seva lírica ni per la seva amabilitat. No. Rotterdam és una ciutat dura i proletària, abocada al seu enorme port. Logística, molls, vaixells, camions, grues i contenidors. Moviment dia i nit. Feines i gent dura. Alguns pul·lularan pels voltants de Montilivi avui a la tarda.
El Feyenoord no arriba en el seu millor moment: és sisè a l’Eredivise, amb dues victòries i quatre empats. I tampoc va començar bé en la Champions. De fet, va començar força pitjor que el Girona, perquè va perdre a casa 0-4 contra el Bayer Leverkusen d’Aleix Garcia.
Potser no està vivint el millor inici de temporada, però la seva història impressiona. És un dels tres grans del seu país, juntament amb el seu etern rival, l’Ajax d’Amsterdam, i un altre rival del Girona en aquesta Champions, el PSV Eindhoven. El Feyenoord ha guanyat setze lligues –l’última, la temporada 2022/23– i és un habitual de les competicions europees, en què ha guanyat dues copes de la UEFA i va ser el primer equip dels Països Baixos a guanyar la copa d’Europa, l’any 1970. Hi han jugat noms com Ruud Gullit, Van Persie, Koeman i fins i tot Johan Cruyff, quan al final de la seva carrera l’Ajax, el club del seu cor, li va dir que ja era massa vell i ell es va enrabiar, va fitxar pel Feyenoord i va guanyar la lliga. Així és la Champions League: gairebé tots els clubs tenen història.
El Galligans, el Güell, el Ter i l’Onyar no són tan grans, ni majestuosos ni industrials com el Rin i el Mosa, però aquesta temporada el Girona seu a la taula dels grans equips europeus per mèrits propis. Avui a Montilivi sonarà un dels himnes més coneguts del món. Després de la pell de gallina, rodarà la pilota. A l’estadi, emocions a flor de pell. Davant de la televisió a casa, també. Si els matemàtics de la UEFA que van idear el nou format de la Champions calculaven que amb 7,6 punts (a la pràctica, 8) n’hi hauria prou per passar a la fase següent, avui és un bon dia per començar a sumar i continuar vivint aquest somni desperts.