La resiliència d’Ainhoa López
El 27 de setembre, Ainhoa López, jugadora de bàsquet a l’Spar Girona, anunciava a través de les xarxes socials una vivència personal de salut que ha patit els darrers mesos. L’atleta, que va tornar a jugar el març del 2023 després de superar un limfoma de Hodgkin que li van diagnosticar el gener del 2022, detallava en una carta oberta que fa quatre mesos es va desplomar a casa i aquell va ser el preludi d’un nou problema de salut. Una concatenació d’ingressos hospitalaris, proves mèdiques i múltiples transfusions de sang. Un calvari de tres mesos de durada que ningú s’hauria imaginat en veure l’escorta el 7 de setembre vestida de curt i amb la seva característica energia a la pista mentre disputava un amistós contra el Montpeller a Calonge.
Per a molts el bàsquet és una afició; per a Ainhoa López, és això i és també una feina, amb tot el que això implica. Una feina que, a més a més, comporta un cert grau d’exposició pública. És per això que veure la capacitat de superació de López és quelcom inspirador que transcendeix l’esport. La seva determinació possiblement no es pot mesurar en cap estadística, però probablement són moltes les persones que en conèixer la seva vivència s’hi podran sentir identificades i, fins i tot, més acompanyades. L’atleta conclou la carta oberta exposant que necessita un temps de treball per tornar a fer el que més li agrada. I, si una cosa ha quedat clara, és que la seva resiliència és indestructible.