Montilivi és el millor estadi per veure futbol. De tan petit, hi sents els jugadors tot copsant el rostre de perdonavides de Vinícius, per exemple, i entens el rebuig que provoca arreu. A Montilivi s’hi ensuma un ambient únic que el fa especial. Però, tristament, també fa vergonya, i no per l’estat decadent del formigó, sinó per una negligència en la gestió que es va arrossegant d’èpoques fosques no tan llunyanes. Sistemàticament, es produeixen cues inadmissibles en els gols, provocant que molts aficionats entrin tard, com en la imatge ominosa de la Champions. El club se’n renta les mans i la solució del personal de seguretat, que ens revisa com si fóssim delinqüents, és que hi arribem amb més antelació. M’encantaria, però si no ho faig no és per gust, precisament.

Si la causa és que la Lliga no permet ampliar els torns, el club no ho pot ventilar amb un comunicat insuls que encabrita més el soci, sinó que hauria d’abanderar la revolta, engegant una campanya bel·ligerant tot dormint, si cal, a la porta de la seu de la Lliga per forçar una solució i informar-ne amb detall. No és tan difícil empatitzar amb l’aficionat. Noto una sensibilitat diferent de la Lliga en fer els ulls grossos per ampliar les carpes vip i un entusiasme desmesurat del club per muntar-les. Tant de bo el mostrés per solucionar el problema. Si l’any passat el soci ho sofria amb estoïcisme perquè la vida era de color de rosa, ara, d’entrar amb el partit començat, se’n comença a cansar.