Són dies de comiats il·lustres. En la carrera dels esportistes d’elit un dels moments més complicats és el d’escollir l’hora de la retirada. Òbviament, si no hi ha imponderables com el d’una lesió greu. Felipe Perrone, considerat un dels millors jugadors del món de waterpolo, té 38 anys, és coetani de Rafa Nadal i fa temps que barrina l’hora de l’adeu. És una decisió que canvia totalment l’estil de vida. Ser un professional de l’esport, en aquest cas de waterpolo, va molt més enllà de jugar els partits a la piscina. Implica tenir cura de l’alimentació, el descans, l’aspecte psicològic, els controls antidopatge i un munt de coses més les 24 hores del dia. Acostumats a viure emocions molt intenses, cal estar preparat per no caure en un buit en el moment del comiat. Perrone, amb la complicitat de l’Atlètic Barceloneta, ha trobat una fórmula perquè la transició no sigui tan abrupta. El capità mariner, amb un gest que l’honora, ha fet un pas al costat. Només jugarà els partits de la Champions i deixarà el seu lloc en les competicions estatals a jugadors més joves de la plantilla, que necessiten partits i minuts per continuar creixent. El metrònom de l’Atlètic Barceloneta canviarà el seu rol dins l’equip. Admet que és tot un repte, però en definitiva no deixarà de fer el que sempre ha fet en el decurs de la seva carrera esportiva, adaptar-se a les necessitats de l’equip. El seu enorme talent, capacitat i polivalència també hi han ajudat. El gran objectiu comú és guanyar la segona Champions amb el club mariner.