Cada festa, una tortura
Veure futbol d’elit als estadis s’està convertint en un luxe. Una dinàmica molt perillosa que alimenta les possibilitats futures d’allunyar l’esport dels aficionats i que la bombolla acabi explotant. Ho saben bé els aficionats del Barça, i és que veure entrades en zones amb visibilitat reduïda per al Barça-Bayern a 200 euros era esfereïdor. I encara ho saben més els del Girona. Jugar la Champions a Montilivi s’ha convertit, com es preveia, en un maldecap constant cada vegada que s’acosta un partit. Que els abonats no puguin assegurar-se el seu dret d’anar al camp era clar que portaria problemes i ara els preus de les entrades contra el Liverpool han aixecat una nova onada de protestes. I amb raó. I és que un abonat de preferent central que hagi volgut anar a veure els tres partits de Champions haurà pagat un total de 896 euros. 60 de soci, 570 de l’abonament, 78 pel duel contra el Feyenoord, 65 contra l’Slovan i 123 contra el Liverpool. Per aquest preu, hi ha abonats de lateral (no en els millors sectors) del Madrid i l’Atlético –el Barça al Lluís Companys mereix un asterisc– que veuen tots els partits del curs, mentre que l’aficionat del Girona encara haurà de pagar més per veure el partit contra l’Arsenal, uns hipotètics setzens de Champions i si hi ha partits grans de copa. Un disbarat de cara als aficionats blanc-i-vermells, i és que és comprensible que el club vulgui fer negoci, però fer-ho a costa dels abonats en un curs històric és, si més no, reprovable.