Quin encert el nou format
Pràcticament ningú ho va comprar quan es va proposar. Era molt difícil imaginar que una lligueta de 36 equips en què cada equip només s’enfrontaria a vuit rivals pogués funcionar, però la competició s’ha tornat molt més emocionant a la vegada que permet gaudir de partits de molt més nivell. Alguns altres amb menys, cert, però en menor mesura. Ara, a la lligueta, és evident que hi ha equips amb un calendari molt més assequible que altres. Però que no hi havia desequilibris abans? O era el mateix un grup amb el PSG, el Dortmund, el Milan i el Newcastle que un amb el Manchester City, el Leipzig, el Young Boys i l’Estrella Roja? La sort o la desgràcia en el sorteig de la primera fase hi era i hi continua sent, així que no és un greuge comparatiu del nou format. Al contrari. Ara ningú es pot relaxar ni un sol partit. I si no que ho diguin a l’Aston Villa, líder fins que la derrota d’aquesta jornada l’ha fet caure a la vuitena posició. S’han acabat aquells partits de la fase de grups en què es podia jugar amb el carro del peix després d’haver guanyat quatre partits. Si ara passa, és perquè la feina s’haurà fet, segurament, en set partits i havent jugat contra rivals de més entitat. Falta veure com funcionen els encreuaments, que prometen emocions majúscules, i és que una cosa sí que és certa: acabar primer a la lligueta t’assegura poca cosa més que evitar-te una eliminatòria, ja que ara mateix el Liverpool, líder, es podria trobar amb el Bayern o el Madrid als vuitens. Està tot dit.